Pages

  • RSS

diumenge, 15 de juliol del 2012

Els nous pobres

Fa uns dies, comentant amb les amigues de la feina les noves "mesures" adoptades pel govern, la S. ens va fer arribar l'enllaç d'un blog que no coneixia però que de seguida va aconseguir captar la meva atenció i interès: Els nous pobres.
A aquest blog li donen vida les persones que pateixen de ple les conseqüències d'aquesta crisi en la que es troba immersa la nostra societat. Són elles  les que amb l'objectiu de conscienciar, de denunciar aquesta injusticia social, de fer visible i de fer sentir la seva veu, exposen  mitjançant els posts la seva història i situació personal.
Sóc de les que pensen que aquesta crisi és una crisi de valors, i que per tant, la solució passa per la pressa de consciència.
Convençuda com estic d'això i amb la finalitat de fer difusió del blog d'Els nous pobres i per tant, de fer sentir/ressonar una mica més lluny la veu de tots aquells que estan sent terriblement colpejats per aquesta onada d'insensatesa col·lectiva, (no sé com anomenar aquesta situació que estem travessant ja que la paraula crisi trobo que es queda curta i, perquè en major o menor grau, tots aportem el nostre granet de sorra a la societat a través de les nostres accions i comportaments quotidians i per tant, tots tenim una part de responsabilitat en el que està passant), he volgut doncs dedicar-lis aquest post a totes les persones que, donant un pas endavant, han decidit exposar la seva situació, una situació que, culturalment ens ha ensenyat a amagar, (forma part de la cultura capitalista, només s'entenen els triomfs econòmics..),i per tant, per una qüestió cultural, de por o de prejudicis apresos, segurament no ha de ser  fàcil de reconèixer. Elles, amb el seu pas endavant fan possible aquesta pressa de consciència deixant de ser persones anònimes i per tant, "situacions que dins la nostra ment sentim com llunyanes/abstractes",  per convertir-se en persones amb cara i ulls, persones com la Silvia, en Santi,  en Jorge o en Sergi, que podrien ser els nostres veïns,  els nostres amics,  els nostres familiars o nosaltres mateixos...

Mentre escrivia aquest post, he recordat una frase d'un dels llibres que més coses m'han fent sentir: Ensayo sobre la ceguera de José Saramago:

Si puedes mirar, ve. Si puedes ver, repara. 

dimecres, 20 de juny del 2012

My Apple Pie

Sota el nom de My Apple Pie, he obert una pagina al Facebook que, no sé si arribarà a algun lloc o es quedarà només en l'intent, diu P. Coelho que l'univers porta als somiadors allò que demanem; (de somiadora en sóc un rato, però amb mi el pobre univers es deu atabalar i és clar, després no sap què m'ha de portar..), sigui com sigui, seguiré demanant-li aquest espai que viu a la meva imaginació i que poder algun dia tingui ocasió de creuar la frontera que separa el món que trepitgem, del món imaginari...
 

Olivada

Tal i com esmentava en el post de La Dolce Vita, fa unes setmanes vaig acudir amb la meva amiga G. a un Taller de Patés Vegetals.
Mai havia assistit a cap taller de cuina i l'experiència va ser molt positiva: D'una banda vaig poder passar una estona amb la G., a qui feia molt de temps que no veia; i de l'altra em vaig endur cap a casa unes quantes receptes de patés vegetals que us asseguro, estaven delicioses.
El taller l'impartia la Josefina Llargués, us enllaço el seu nom amb la pagina que té al facebook ja que és molt, molt, molt interessant i ens ofereix un munt de consells que ens ajuden a dur una vida més sana.
 Només tinc elogis pel seu taller, ens va fer sentir super còmodes i, com a introducció ens va explicar la piràmide alimentaria i d'una manera amena i entenedora ens va donar algunes pautes que ens poden ajudar a integrar una sèrie d'hàbits per dur una alimentació més saludable.
I és així, com m'he animat a preparar la olivada, (no és un dels patés que ens va explicar però, sí que formava part d'una de les receptes i si no hagués assistit al taller, encara no hauria fet mai cap olivada...).
Estic segura que la majoria de vosaltres haurà fet i fa olivada, però per les persones que com jo, encara som "novates" en el tema, donar les següents indicacions per preparar-la:
Ingredients Bàsics (no indico quantitats ja que tot dependrà de la quantitat d'olivada que volgueu):
Olives negres d'Aragó
Oli d'oliva (l'ideal, per una qüestió de salut, és l'oli d'oliva de 1ª pressió en fred)
Ingredients que podeu afegir als anteriors:
All
Unes herbes de provença
Preparació:
Treure el pinyol a les olives negres, (és recomanable fer ser les olives esmentades i no comprar olives negres sense pinyol ja que com sabeu, el sabor d'unes i altres no té res a veure).
Amb el minipimer barregem les olives amb un rajolí d'oli.
És ara quan hi podem afegir un polsim d'herbes de provença o un gra d'all, i ho barrejarem amb el minipimer.
El resultat és excel·lent, en el meu cas, com a ingredient extra hi he posat  mig gra d'all  i no té color el sabor de la olivada que m'ha sortit, amb la olivada que comprem ja preparada, res a veure!! A partir d'ara i encara que em doni més feina, la olivada sempre casolana!! : )

diumenge, 17 de juny del 2012

Pastís Aniversari Bruna

El passat divendres va ser l'aniversari de la Bruna, la filla de la meva amiga Silvia, qui em va donar la possibilitat de preparar-li el pastís d'aniversari.
La Bruna feia 3 anyets, és super petitona!! I com podreu entendre, em va fer moltíssima il·lusió poder-li preparar el seu pastís!!
 Volia que el pastís fos tan atractiu a la vista, (així a la peque li faria il·lusió només veure'l), com bò de sabor, (d'aquesta manera, sobretot els seus pares, podrien gaudir d'un bon tall de pastís!), de manera que em vaig decidir a preparar el Tomboy Cake, bescuit de Xocolata i farcit de Vainilla, la recepta la vaig treure del llibre de la Pastisseria Miette de San Francisco.
Tenia clar que havia de ser un bon pastís i el bescuit del Tomboy Cake és flonjo i amb un gust de xocolata deliciós, mentre que el seu farcit no resulta gens empallegós, (cosa ben difícil tractant-se d'un pastís). 
Tot i els nervis inicials, (sóc molt perfeccionista en aquestes coses i intento cuidar fins el més petit detall i tractant-se de la Silvia i de la Bruna, volia que el resultat fos excel·lent).
M'alegra saber que els hi ha agradat a tots tres i que la peque estava il·lusionada amb el seu pastís, (veure la seva foto bufant l'espelma va ser el millor!! : )
Des d'aquí, agrair-te aquest encàrrec tan xulo!! Moltes gràcies, Silvia!!

dilluns, 11 de juny del 2012

La Dolce Vita

Fa tot un mes que no postejava res!! No sé com m'ho faig però em passa el temps i ni me'n adono...
Avui no us deixaré aquí cap recepta ja que encara he de triar la que em fa més el pes de totes les darreres que coses que he fet i que encara no he fet però he tastat...
Però vaja, que com veure-ho en aquest petit recull, amb tant de sucre, sembla que m'hagi llençat als braços de la Dolce Vita!! ...
Per anar obrint boca, us deixo alguna imatge de la "Caixa de Galetes Viatgera", un regalet per un amic que viu a Pisa i, que entre d'altres coses, duia Galetes de Xocolata, Galetes d'Espígol i Galetes de Nous, (aquestes darreres van ser les seves preferides, i en aquesta ocasió, també les meves).

 Se'm va acudir que podia omplir una antiga caixa de Galetes Trias amb Galetes fetes per mi,
Et voilà!
(Aquí el pot buit encara havia d'omplir-lo de dolços)...
No m'agrada fer servir tan de plàstic, és molt poc ecològic, però part del detall consistia en obrir la caixa i trobar-te tot un munt de capsetes individuals plenes de coses i em va semblar que lluïa més així.
També he estat entretinguda experimentant amb el llibre de la pastisseria Miette de San Francisco que em vaig comprar fa un parell de mesos, el primer que vaig voler tastar?! El pastís de la portada! I el cumple del meu germà en va ser l'excusa perfecte per preparar el Tomboy Cake!!
No em quedar com m'hagués agradat ja que, tot i que de sabor estava realment boníssim, vaig obrir el forn per mirar si em pujava o no pujava la massa, (sí, ja sé que això no es pot fer, però la impaciència va poder amb mi!!), i el pastís em va quedar abombat...
També he experimentat, vaig barrejar dues receptes i d'allà em va sortir el que anomeno: Plum Cake d'Espígol i Taronja, no és però un Plum Cake, és una mena de Bescuit d'Espígol i Taronja...
(Aquestes fotos les vaig fer amb el mòbil i és una llàstima perquè feia més patxoca en viu i en directe!) .
I aquest, amb el llacet de llunetes, és el que li vaig fer a la S.! (i que m'alegro molt que els hi agradés).
I finalment, ahir vaig preparar el pastís de cumple de la meva mare: Pastís de Llimona amb Merenga!
 En aquesta foto encara està tot blanquet, es veu que el soplet encara no havia passat per aquí...
 Ja puc dir que: He après a fer Merenga!!
Pero no solo de dulce vive el hombre!! (Afortunadament!)
La passada setmana, amb la G., vaig anar a un Taller de Patès Vegetals i n'hi ha un parell que em van deixar entusiasmada, un era de Xampinyons amb Nous i l'altre de Pebrot, estaven boníssims!!
I com el taller va estar molt bé i es mereix tot un post, prefereixo explicar-vos els detalls i les receptes el proper dia...
Bona setmana a tothom!!

diumenge, 6 de maig del 2012

Esmorzars a Domicili

Avui és el dia de la Mare i, en un dia com avui, se'm va acudir encarregar-li com a regal un esmorzar a domicili!...
La idea me la va donar una revista, em va semblar un detall tan original, inesperat i deliciós que no em vaig poder estar d'encarregar-ne un, així que avui, a la hora prevista, han vingut a dur-li aquest esmorzar que, entre els diversos tipus que oferien, li havia triat.
Quan vaig entrar a la pagina web de Matías Buenos Días, i vaig veure tot aquell ventall de possibilitats: croissants, magdalenes, sucs, melmelades, panets, cereals, flors, diaris, revistes..i el bon gust amb el que ho col·locaven tot dins la capsa vaig començar a triar cosetes per oferir-li aquest super esmorzar.


 Crec que la gracia dels regals o dels detalls que un té amb les persones estimades, va molt més enllà del sentit material que darrerament tant inunda les nostres vides. Per mi es tracta d'oferir il·lusió i, tal i com jo ho entenc, fa més il·lusió que et preparin un sopar inesperat a casa que que et comprin un vestit, així que dins del meu imaginari, la idea de sentir el timbre de la porta un diumenge a les 8h15 del matí, i trobar-te amb algú que et porta un esmorzar per sorpresa, (i més quan mai ningú ha picat la teva porta per dur-te cap sorpresa), em semblava i em segueix semblant fascinant.


"Malauradament", quan he arribat a casa dels meus pares, la capsa ja era mig despullada!
Els croissants i les mini palmeres havien volat, aquest esmorzar a domicili ha estat tot un èxit! : )
A l'efecte sorpresa s'hi ha sumat el d'un àpat que, segons ma mare, semblava un buffet lliure d'un hotel!


Vaig comentar amb un parell d'amigues que havia encarregat un esmorzar a domicili per la meva mare, els hi va agradar la idea però no sabien que hi havia una empresa que s'hi dedicava, així que després d'haver esmorzat i d'haver comprovat les tan positives reaccions, ho he volgut compartir amb vosaltres perquè poder aquesta mena de detalls us agraden tant com a mi...

diumenge, 22 d’abril del 2012

Premis Liebster Blog

Muchas gracias, Silvia! Es mi primer premio!! Me ha hecho muchísima ilusión que te acordaras de mí, y concretamente de mi blog otorgándome este premio. : )
Ah! Y, mi enhorabuena por tu blog y la parte que te toca, Lanasifils!!

Dit això, explicar-vos que els premis Liebster estan dissenyats per donar a conèixer altres blogs en forma de cadena. Els bloggers premiats han de donar a conèixer a altres bloggers, així que si has resultat ser un dels afortunats amb el premi, has de fer el següent:

1. Copia i enganxa el premi en el teu blog, enllaçant-lo amb el blogger que te'l ha otorgat.
2. Premia els teus 5 blogs preferits, amb la condició que tinguin menys de 200 seguidors i deixa'ls hi un comentari a les seves entrades per comunicar-lis que han guanyat el premi.l
3. Confiar en que continuïn la cadena i premïin a 5 blogs més.

I aquests són els meus 5 blogs premiats:

1. Kemonus unes noies que acaben de començar en el món dels Blogs i que, com la Silvia, fan coses molt mones!
2. Rápido, fácil y sano, un blog ple de receptes bones i senzilles pel nostre devenir diari.
3. Magnòlia a la cuina, l'he descobert fa molt poquet, i m'ha captivat...
4. L'amor omple neveres, un blog amb aroma d'il·lusió ple de receptes encisadores.
5. Cocina Vintage, per viatjar a altres temps...

dilluns, 9 d’abril del 2012

Mona de Pasqua


Avui és el darrer dia de vacances de Setmana Santa: Dilluns de Pasqua i,  toca menjar-nos una bona Mona!!

Aquest any, com a recurs anti crisi i per poder experimentar a la cuina, vaig oferir-me a preparar la Mona a la manera tradicional, de les moltes i variades receptes que vaig anar trobar per la xarxa em vaig quedar amb la que vaig trobar a la revista Whole Kitchen Magazine nº6, (la trobareu a la pagina 110) ja que en d'altres ocasions he preparat alguna de les cosetes que hi surten amb bon resultat.

De la recepta que he seguit i, com veure-ho per les fotos, hi he afegit alguna variant: En primer lloc i, per donar-hi una miqueta de color he posat alguns trossets de fruita confitada tallada a quadrets petits, (no tenia cap guinda, però una miqueta de vermell li hauria vingut genial...).
Li vaig afegir la fruita just abans de coure-la, em va semblar que així s'enganxaria millor a la massa.


El segon canvi que he fet ha estat el de substituir els ous durs per ous de xocolata que, evidentment, he posat damunt la Mona després de coure-la i de deixar-la refredar.
Per enganxar-los a la massa primer he valorat on els volia col·locar i, fet això, mirava els punts de contacte de l'ou amb la massa i amb la flama d'un encenedor escalfava una mica aquests punts de l'ou per tal d'estovar una mica la xocolata aconseguint així enganxar-la perfectament a la massa.


Finalment hi he posat un punt de sucre glas, m'he ajudat d'una cartolina per tal de no deixar-ho tot blanc, (em conec i més que una Mona de Pasqua, podria haver semblat una Mona Nevada!...).

Ara només ens resta per fer el darrer pas: Menjar-nos-la!!
Espero que m'hagi quedat bona, ja us ho explicaré! ; )





diumenge, 25 de març del 2012

El meu primer faristol de cuina

Feia moooolt que volia fer aquest post doncs ja fa un parell de mesos que pel meu cumple, la I., la G., la E. i la N., entre d'altres estris de cuina, (que des d'aquí us dic estic fent servir), em varen regalar un faristol per la cuina!
 Em va fer molt ilu perquè no n'havia tingut mai i el cert és que a mi em va de meravella perquè jo no sé com m'ho faig, però acabo sempre de farina fins el monyo i d'aquesta manera, evito anar tocant el llibre amb les mans, que com jo, acabaven sempre de farina fins la darrera pagina!
El trobo super pràctic i, com  ara el faig servir sempre que cuino noves receptes, per no anar desant-lo i traient-lo de la seva caixa, l'he posat decorant-me la cuina amb un dels meus llibres de cuina i queda moníssim!
Així que, si heu de fer-li un regalet a algú a qui li agradi cuinar i no tingui faristol, penseu-hi, a mi em va molt bé...
 Moltes gràcies, guapes!! : )

Petits detalls plens d'il·lusió

Dijous passat, en S., la C., la S. i jo, varem voler tenir un detallet amb la nostra amiga J. i, per tal que se li fes la boca aigua, inspirant-nos en la idea que apareix al blog Confetti Sunshine, varem preparar-li una capseta amb gominoles i minimuffins!
El cert és que és una cosa ben senzilla de dur a la pràctica i queda ben xulo...

 
Per dur-ho a terme només ens cal una capseta mona, una mica de paper per embolicar, capsules per mini muffins, gominoles i preparar mitja dotzena dels nostres mini muffins preferits, en el meu cas eren de pastanaga, m'encanten! : )


 Un cop fets els mini muffins, i després de deixar-los refredar, ja podrem muntar la capsa al nostre gust.
 
I ja tenim enllestit un petit detall ple d'il·lusió...

diumenge, 19 de febrer del 2012

Estrenant Davantal

Tot just fa una setmana que el meu amic S. va venir a dinar a casa i em va regalar un davantal que m'encanta!
És per això que em ve molt de gust ensenyar-vos-el, lluir-lo, enfarinar-me'l i, evidentment agrair-li des d'aquí, que sé que em llegeix, el seu detallet: Muchas gracias, S.!! : )

Oi que és mono??! Sí, ho heu encertat, quan me'l poso semblo sortida de La casa de la Pradera, m'encanta!


Apple Pie

Visitant els vostres blogs, vaig trobar-me amb aquesta Recepta d'Apple Pie clàssic en el blog de la Marina: Xocolata Desfeta.
Sóc una autèntica fan d'aquest pastís i el prefereixo a qualsevol altre pastís de poma. L'aroma embolcallador que comença a desprendre-se'n quan el tenim el forn, el sabor de lo poma amb la canyella i, sobretot perquè on es posi una "empanada" de poma, que se quite todo lo demás!


No postejaré aquí la recepta, la única variant és que faig servir sucre integral de canya ecològic, però sí que us comentaré com assaborejo jo aquest pastís...
Un cop tret del forn el deixo reposar i que vagi refredant-se,  però com és tan fàcil de fer, (que sí, proveu-ho !), sempre apuro a l'hora de començar a preparar-lo de manera que, tot i que el deixo refredar durant aproximadament 1 hora, trobo que és ideal menjar-se'l tebi, de manera que passat aquest temps començo a menjar-me'l i està boníssim!!...


Així que, en tallo un trosset, el poso en un plat i l'acompanyo d'una cullerada de nata poc muntada (compro un pot d'aquests de nata per muntar), el contrast tebi del pastís/empanada amb la textura i fredor de la nata és inigualable...


 Aquest Pie l'he fet ja 3 vegades i sempre ha estat tot un èxit! I per tal de consumir-lo tal i com us comentava,  he arribat a dur un tupper amb la nata poc muntada de casa! jaja!.
M'agrada tant aquest pastís que ahir, donant tombs per la xarxa vaig trobar aquest motllo per fer Apple Pie individuals a En Juliana i, és clar, me n'he encapritxat...així que qualsevol dia d'aquests em temo que acabaré sucumbint als encants d'aquesta peça en forma de poma com l'Eva en el paradís...


Sopa de Ceba

Avui tinc un munt de coses per postejar! Però començaré amb una recepta ideal pel dia que fa, una recepta que li dec a la Silvia de ¿Qué tienes en la cabeza?, ella em preguntava en el post anterior si coneixia d'alguna altra sopa et voilà!, tot i que amb mooolts dies de retard, (disculpa, Silvia! por lo menos espero que te guste!), deixo aquí tant per ella, com per tots els qui la volgueu preparar, aquesta recepta de Sopa de Ceba, una sopa que a mi m'encanta!
(Silvia, no es una sopa de dieta, pero si la haces sin el queso y sin el pan la cosa cambia!).
 Ingredients per 4 persones:
400 grs. de Cebes
1 litre i mig de brou de verdures
1 gotet de tallat de vi blanc
Oli
Una miqueta de Sal i de Pebre
4 llesques de pa torrat
Formatge Emmental ratllat
Preparació:
Comencem tallem les cebes a llunes i les reservem.
Tot seguit posem una mica d'oli a l'olla, quan l'oli sigui calent hi afegim la ceba que tenim reservada i la fem fins que estigui transparent. És el moment d'afegir-hi el vi, ho remenem una mica deixant que evapori i hi afegim el caldo de verdures que hem preparat, (pels que aneu molt enganxats de temps, teniu l'opció de comprar el brou ja preparat). Hi posem la sal i el pebre i deixem que tot plegat es vagi fent amb l'olla semi tapada durant uns 20 minuts. Durant aquest temps podem anar torrant les llesques de pa.
I passat aquest temps, haurà arribat el moment de presentar-ho!
Podem servir-ho en bols individuals aptes per anar al forn, dins el bol hi posaríem la sopa, una llesca del pa que hem torrat i per damunt del pa hi posaríem el formatge emmental ratllat, ho gratinem i ho servim de seguida.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Muffins de Xocolata

El passat dia 23 de Gener va ser el meu cumple i un amic, em va regalar un llibre ple de receptes de muffins! Vaja, que ja tinc un munt de planes senyalades per posar-me a fer muffins com una boja, jaja!..(F. quan et passis per aqui, tu també els tastaràs! Bé, de xoco no, de salats : P).
Fins ara, no n'havia fet mai de xocolata, però he volgut tenir un petit detall amb les persones que m'acompanyaran en el meu sopar d'aniversari donant-li a cadascuna d'elles una bosseta amb un parell de muffins, i m'ha semblat que els de xocolata eren els més adients per la ocasió, és clar que jo no m'hi he pogut resistir i me'n he acabat menjant un...
 Ingredients:
2 Taronges
125 ml. de llet aproximadament
225 gr. de farina
55 gr. cacao en pols
1 cullerada de llevadura en pols
una miqueta de sal
100/115 gr. de sucre integral de canya
150 gr. de xips de xocolata
2 ous
6 cullerades d'oli de girasol
 Preparació:
Preescalfar el forn a 200 ºC. Si pensem preparar els muffins en una safata per magdalenes, ho haurem d'engreixar amb mantega, jo els vaig fer amb motllos individuals de silicona i llavors no cal.
Ratllem la pell de les taronges ben netes i els hi traurem el suc. A aquest suc li afegirem la llet fins arribar els 250 ml., afegida la llet, hi abocarem la pell ratllada, (aquesta part de la pell a mi se'm va oblidar de fer... : /).
Tamisarem la farina, el cacau, el llevat i la sal i ho posarem en un bol gran on hi afegirem el sucre i els xips de xocolata i ho reservem.
En un altre bol, batrem lleugerament els ous i tot seguit hi afegirem la barreja que hem preparat amb la llet i el suc de les taronges juntament amb les cullerades d'oli de girasol.
En el bol on tenim els ingredients secs, (la farina, el cacau, etc.), farem un forat al mig, i allà hi abocarem els ingredients líquids lleugerament batuts.
Ho barrejarem tot per tal que quedi ben lligat però sense treballar-ho massa, aquest és el secret perquè quedin ben flonjos, no treballar-ho gaire (a mi cada cop em surt millor, però encara em falta fer uns quants muffins més per dominar-ho! :)
Ara ja podem emplenar els motllos amb la barreja.
Les deixarem al forn uns 20 minuts o fins que veieu que la massa ha pujat i està ben ferma.
Els traiem del forn els deixarem reposar en el motllo uns 5 minuts i, tot seguit les treurem i deixarem que reposin damunt una reixeta.
(Un apunt, per tal que no hi hagi un contrast tan fort de temperatures, entre els 200 º C del forn i la temperatura ambient, podem obrir el forn passat els 20 minuts i apagar-lo, mentre els muffins els deixem reposar un parell de minuts dins el forn, així aniran "aclimatant-se" i la massa no patirà un contrast de temperatures tan fort).

dissabte, 14 de gener del 2012

Sopa de Poma


Ja fa una setmana que han acabat les Festes i, amb el seu punt i final arriben els bons propòsits de l'any i els desitjos de depurar el nostre cos després dels excesos gastronòmics d'aquests dies.
I avui, dia en el que temps acompanya el desitg de prendren's begudes ben calentes que escalfin el nostre cos davant les baixes temperatures, trobo que és un bon dia per publicar aquesta senzilla recepta que ens ajudarà a depurar i ens escalfarà...
Tot i que li he posat el nom de Sopa, dir-vos que donada la seva consistència és més aviat un caldo.
El seu sabor té el punt dolç de la poma que es trenca amb la picantor que li otorga el pebre...

Ingredients per 2 persones (surt un bon plat de sopa per cadascuna):
2 pomes
1 ceba
Mig "cubito" de sopa de verdures ecològic
1 litre i quart d'aigua
Pebre al gust

Preparació
Pelem i tallem la poma en 4 o 5 parts, fem el mateix amb la ceba.
Posem l'aigua en una cassola i la fem bullir. Un cop comenci a bullir hi afegim el mig "cubito" i el desfem.
Hi afegim la poma tallada i la ceba i ho fem bullir fins que la poma quedi ben tova, (si fa no fa una mitja hora).
És ara quan hi afegim pebre mòlt al gust i, utilitzant el braç de la minipimer, ho triturem tot per tal que la poma i la ceba quedin ben integrades dins del caldo.
(Personalment i, donat que trobo que aquest caldo ha de tenir un toc dolcenc, no hi afegeixo sal , el pebre li donarà el punt a tota la barreja).
Ara ja sabeu què soparé avui... ; )