Pages

  • RSS

dimarts, 27 de desembre del 2011

Crackers de Carbó amb Roquefort i Confitura de Figues

Un  altre platet per picar i on l'estrella segueix sent el formatge, (es nota que és la meva perdició, oi?...); és aquest aperitiu que vaig trobar en un llibre de cuina que em vaig comprar fa uns mesos i que em té enamorada...Mi primera comida vegetariana d'Alice Hart, és un llibre molt cuidat i ple de saboroses receptes per aquells que intentem menjar poqueta carn, o millor dit, per aquells que intentem no menjar carn, per aquells que volen augmentar el seu consum en cereals, fruites, verdures, i hortalisses o simplement aquells que gaudeixen cuinant i menjant...
També en aquest cas i, donada la diversitat de plats per picar duts a taula, aquest platet és d'allò més útil ja que no hem de fer res més que treure els Crackers del seu embolcall i tallar el formatge a trossets, un cop a taula cadascú se'ls anirà preparant al seu gust, posant-hi més o menys formatge
Però no us deixeu enganyar, tot i la seva aparent senzillesa, a aquest plat el precedeix el seu caràcter:
Els Crackers de Carbó, li confereixen el punt de sofisticació al plat, mentre que la barreja de sabors entre la fortor del Roquefort i la dolçor de la Confitura de Figues, rematen aquest aperitiu amb un suntuós toc d'excentricitat...

Ingredients:
1 Paquet de Crackers de Carbó (combinen amb moltíssims formatges: Formatge de Cabra, Camembert, Brie, Gorgonzola, ...).
1 Confitura de Figues
Formatge Roquefort


Bandes de Full Variades



Amb motiu del dia de St. Esteve, ahir em va "tocar" a mi cuinar i, per fer boca abans dels típics canalons de la jornada, vaig preparar alguna coseta per picar, he de confessar que m'encanta fer dinars i sopars perquè resulten l'excusa perfecte per preparar un munt de platets per picar! : )
I com d'aquí tres dies ens plantarem al bell mig del sopar de la nit de Cap d'Any, avui he volgut postejar un d'aquests aperitius que no només és senzillíssim, sinó que a la gent li agrada força i a la taula, resulta d'allò més atractiu per la varietat de colors: Bandes de Full Variades, així si us ve de gust, el podreu preparar!
Vaig fer-ne tres: Banda d'Espinacs, Poma i Brie, Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada a la reducció de Pedro Ximenez, (aquesta va ser la de més èxit)  i, la tercera i més senzilla de totes, Banda de Tomàquet, oli i Alfàbrega.

Ingredients Banda d'Espinacs, Poma i Brie
L'ingredient bàsic per totes tres és la pasta de full, no la vaig fer jo, la vaig comprar feta i fresca, la trobareu a tots els supermercats.
Espinacs, (una bosseta de les que venen per fer amanides)
Poma
Formatge Brie

Ingredients Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada reducció de Pedro Ximenez
La mateixa pasta de full anterior
La mateixa bossa d'Espinacs
Formatge Blau (Vaig utilitzar Roquefort però un Gorgonzola quedaria també ben bo)
Un pot de ceba confitada a la reducció Pedro Ximenez (no recordo quina marca vaig comprar, però està boníssima!). Això sí, ho vaig comprar als supermercats d'un hiper conegut centre comercial on l'estiu arriba abans que a cap altre indret! : )

Ingredients Banda de Tomàquet, Oli i Alfàbrega
La mateixa pasta de full
Tomàquet natural tallat a rodanxes
Alfàbrega (lo ideal és posar-hi alfàbrega fresca, jo em vaig descuidar de comprar-la i li vaig posar alfàbrega seca, però us quedarà molt més bo, si la feu servir fresca)
Oli d'oliva

Preparació:
Damunt la safata de forn hi posarem paper per fornejar i tot seguit hi col·locarem la pasta de full.
Amb un ganivet, tallarem horitzontalment la pasta de full en 3 o 4 tires, aproximadament haurien de quedar amb un gruix com de 3/4 dits.
Fet això, la tallarem verticalment, es tracta d'anar formant rectangles.
Ha arribat el moment d'anar col·locant els ingredients:

 - Banda d'Espinacs, Poma i Brie: Posar alguns fulls d'espinacs damunt la pasta de full, al damunt hi posarem una rodanxa de poma i damunt d'aquesta un trosset de formatge brie.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
- Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada reducció de Pedro Ximenez: Posar alguns fulls d'espinacs damunt la pasta de full, damunt d'aquests posar-hi un trosset de Roquefort, damunt, hi posarem una culleradeta de la ceba confitada al Pedro Ximenez.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
- Banda de Tomàquet, Oli i Alfàbrega: Si feu servir alfàbrega fresca (lo ideal), poseu-hi una fulla per rectangle; al damunt una rodanxeta de tomàquet. Si la feu servir seca, primer posarem la rodanxa de tomàquet i pel damunt, l'alfàbrega seca.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
Fet això, afegirem a aquesta Banda una rajolí d'oli d'oliva.
(Damunt del tomàquet hi quedaria genial una miqueta de bona mozzarella, però hi ha gent a la que no li agrada el formatge o que per decisió personal no en mengen, així que sense mozzarella tot i la seva senzillesa, és ben bona).

Un cop fetes, ho posarem al forn que tindrem preescalfat a la temperatura que ens indiqui l'embolcall de la pasta de full i ho deixarem també el temps que aquesta ens indiqui, (la poma i el tomàquet han de quedar una mica cuits).

diumenge, 11 de desembre del 2011

Muffins cruixents de Moniato

Donant un tomb pel blog de la Marina, Xocolata Desfeta, vaig descobrir una iniciativa genial que anomenen la recepta del 15, (encara no hi he participat mai però qualsevol 15 d'aquests, hi participaré!); en el mes d'Octubre em va cridar molt l'atenció l'ingredient en que havia de basar-se aquesta recepta: el Moniato.
Ja que és un ingredient tan de temporada, que gairebé només es present a la nostra taula pels volts de la Castanyada, així que vaig començar a passejar-me per les diferents receptes que hi havia i em va sorprendre molt la dels Muffins cruixents de Moniato i canyella del blog My lovely food, em va semblar súper original i, lògicament, em vaig posar mans a l'obra i au, a preparar Muffins de Moniato!
 Aquí us deixo la recepta d'aquests Muffins de My lovely food, com sempre, vaig fer servir sucre integral de canya enlloc de sucre refinat i com sempre també, vaig posar-hi una miqueta menys de sucre.
El resultat van ser uns Muffins sorprenents no només per la seva originalitat, també per la seva textura i sabor, a més, vaig trobar que menjats al dia següent de preparar-los, fins i tot, un parell de dies després, estaven encara més bons!

Galetes de Canyella


Després de setmanes i més setmanes sense poder dedicar els minuts corresponents al meu Espai, per fi sóc aquí!!
Em venia molt de gust!
Bé, dit això i com que tampoc crec que calgui que doni massa explicacions sobre la meva "desaparició virtual", passo a coses més interessants com postejar aquesta recepta de galetes que m'ha captivat per lo senzill que resulta preparar-les, pel seu sabor que, molt subtilment pot fer-nos recordar el dels típics "mantecados" nadalencs, i perquè les he regalat en un parell d'ocasions i em complau saber que se les han menjat en un no res!!
Bé, dit això i com que tampoc crec que calgui que doni massa explicacions sobre la meva "desaparició virtual", passo a coses més interessants com postejar aquesta recepta de galetes que m'ha captivat per lo senzill que resulta preparar-les, pel seu sabor que, molt subtilment pot fer-nos recordar el dels típics "mantecados" nadalencs, i perquè les he regalat en un parell d'ocasions i em complau saber que se les han menjat en un no res!!
Vaig descobrir aquesta recepta a Pimienta Rosa i, he de reconèixer que el que em va encisar no van ser la recepta en sí, sino les fotos que l'acompanyaven...Sí, sóc assídua lectora d'Alicia al País de les Meravelles, de tant en tant em regelleixo el llibre de l'editorial Valdemar que em va regalar un molt bon amic, i les fotos d'aquestes galetes anaven acompanyades d'un llibre ple d'il·lustracions d'aquesta fantàstica obra i és clar, somiadora com sóc, ja em vaig imaginar que eren aquestes les galetes que acompanyaven la celebració del No-Aniversari...Fantasiejant així no podia no tastar-les, així que de seguida les vaig preparar i el resultat va ser millor del que m'havia imaginat...

Aquí, a la fantàstica pagina de Pimienta Rosa, hi trobareu la recepta original, com ja és habitual, el sucre que he fet servir per preparar-les és sucre de canya integral i, hi afegeixo un petit polsim de gingebre molt. Uhmm...em sembla que començo a sentir la olor a canyella que desprenen mentre es couen al forn...