Pages

  • RSS

dimarts, 27 de desembre de 2011

Crackers de Carbó amb Roquefort i Confitura de Figues

Un  altre platet per picar i on l'estrella segueix sent el formatge, (es nota que és la meva perdició, oi?...); és aquest aperitiu que vaig trobar en un llibre de cuina que em vaig comprar fa uns mesos i que em té enamorada...Mi primera comida vegetariana d'Alice Hart, és un llibre molt cuidat i ple de saboroses receptes per aquells que intentem menjar poqueta carn, o millor dit, per aquells que intentem no menjar carn, per aquells que volen augmentar el seu consum en cereals, fruites, verdures, i hortalisses o simplement aquells que gaudeixen cuinant i menjant...
També en aquest cas i, donada la diversitat de plats per picar duts a taula, aquest platet és d'allò més útil ja que no hem de fer res més que treure els Crackers del seu embolcall i tallar el formatge a trossets, un cop a taula cadascú se'ls anirà preparant al seu gust, posant-hi més o menys formatge
Però no us deixeu enganyar, tot i la seva aparent senzillesa, a aquest plat el precedeix el seu caràcter:
Els Crackers de Carbó, li confereixen el punt de sofisticació al plat, mentre que la barreja de sabors entre la fortor del Roquefort i la dolçor de la Confitura de Figues, rematen aquest aperitiu amb un suntuós toc d'excentricitat...

Ingredients:
1 Paquet de Crackers de Carbó (combinen amb moltíssims formatges: Formatge de Cabra, Camembert, Brie, Gorgonzola, ...).
1 Confitura de Figues
Formatge Roquefort


Bandes de Full Variades



Amb motiu del dia de St. Esteve, ahir em va "tocar" a mi cuinar i, per fer boca abans dels típics canalons de la jornada, vaig preparar alguna coseta per picar, he de confessar que m'encanta fer dinars i sopars perquè resulten l'excusa perfecte per preparar un munt de platets per picar! : )
I com d'aquí tres dies ens plantarem al bell mig del sopar de la nit de Cap d'Any, avui he volgut postejar un d'aquests aperitius que no només és senzillíssim, sinó que a la gent li agrada força i a la taula, resulta d'allò més atractiu per la varietat de colors: Bandes de Full Variades, així si us ve de gust, el podreu preparar!
Vaig fer-ne tres: Banda d'Espinacs, Poma i Brie, Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada a la reducció de Pedro Ximenez, (aquesta va ser la de més èxit)  i, la tercera i més senzilla de totes, Banda de Tomàquet, oli i Alfàbrega.

Ingredients Banda d'Espinacs, Poma i Brie
L'ingredient bàsic per totes tres és la pasta de full, no la vaig fer jo, la vaig comprar feta i fresca, la trobareu a tots els supermercats.
Espinacs, (una bosseta de les que venen per fer amanides)
Poma
Formatge Brie

Ingredients Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada reducció de Pedro Ximenez
La mateixa pasta de full anterior
La mateixa bossa d'Espinacs
Formatge Blau (Vaig utilitzar Roquefort però un Gorgonzola quedaria també ben bo)
Un pot de ceba confitada a la reducció Pedro Ximenez (no recordo quina marca vaig comprar, però està boníssima!). Això sí, ho vaig comprar als supermercats d'un hiper conegut centre comercial on l'estiu arriba abans que a cap altre indret! : )

Ingredients Banda de Tomàquet, Oli i Alfàbrega
La mateixa pasta de full
Tomàquet natural tallat a rodanxes
Alfàbrega (lo ideal és posar-hi alfàbrega fresca, jo em vaig descuidar de comprar-la i li vaig posar alfàbrega seca, però us quedarà molt més bo, si la feu servir fresca)
Oli d'oliva

Preparació:
Damunt la safata de forn hi posarem paper per fornejar i tot seguit hi col·locarem la pasta de full.
Amb un ganivet, tallarem horitzontalment la pasta de full en 3 o 4 tires, aproximadament haurien de quedar amb un gruix com de 3/4 dits.
Fet això, la tallarem verticalment, es tracta d'anar formant rectangles.
Ha arribat el moment d'anar col·locant els ingredients:

 - Banda d'Espinacs, Poma i Brie: Posar alguns fulls d'espinacs damunt la pasta de full, al damunt hi posarem una rodanxa de poma i damunt d'aquesta un trosset de formatge brie.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
- Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada reducció de Pedro Ximenez: Posar alguns fulls d'espinacs damunt la pasta de full, damunt d'aquests posar-hi un trosset de Roquefort, damunt, hi posarem una culleradeta de la ceba confitada al Pedro Ximenez.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
- Banda de Tomàquet, Oli i Alfàbrega: Si feu servir alfàbrega fresca (lo ideal), poseu-hi una fulla per rectangle; al damunt una rodanxeta de tomàquet. Si la feu servir seca, primer posarem la rodanxa de tomàquet i pel damunt, l'alfàbrega seca.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
Fet això, afegirem a aquesta Banda una rajolí d'oli d'oliva.
(Damunt del tomàquet hi quedaria genial una miqueta de bona mozzarella, però hi ha gent a la que no li agrada el formatge o que per decisió personal no en mengen, així que sense mozzarella tot i la seva senzillesa, és ben bona).

Un cop fetes, ho posarem al forn que tindrem preescalfat a la temperatura que ens indiqui l'embolcall de la pasta de full i ho deixarem també el temps que aquesta ens indiqui, (la poma i el tomàquet han de quedar una mica cuits).

diumenge, 11 de desembre de 2011

Muffins cruixents de Moniato

Donant un tomb pel blog de la Marina, Xocolata Desfeta, vaig descobrir una iniciativa genial que anomenen la recepta del 15, (encara no hi he participat mai però qualsevol 15 d'aquests, hi participaré!); en el mes d'Octubre em va cridar molt l'atenció l'ingredient en que havia de basar-se aquesta recepta: el Moniato.
Ja que és un ingredient tan de temporada, que gairebé només es present a la nostra taula pels volts de la Castanyada, així que vaig començar a passejar-me per les diferents receptes que hi havia i em va sorprendre molt la dels Muffins cruixents de Moniato i canyella del blog My lovely food, em va semblar súper original i, lògicament, em vaig posar mans a l'obra i au, a preparar Muffins de Moniato!
 Aquí us deixo la recepta d'aquests Muffins de My lovely food, com sempre, vaig fer servir sucre integral de canya enlloc de sucre refinat i com sempre també, vaig posar-hi una miqueta menys de sucre.
El resultat van ser uns Muffins sorprenents no només per la seva originalitat, també per la seva textura i sabor, a més, vaig trobar que menjats al dia següent de preparar-los, fins i tot, un parell de dies després, estaven encara més bons!

Galetes de Canyella


Després de setmanes i més setmanes sense poder dedicar els minuts corresponents al meu Espai, per fi sóc aquí!!
Em venia molt de gust!
Bé, dit això i com que tampoc crec que calgui que doni massa explicacions sobre la meva "desaparició virtual", passo a coses més interessants com postejar aquesta recepta de galetes que m'ha captivat per lo senzill que resulta preparar-les, pel seu sabor que, molt subtilment pot fer-nos recordar el dels típics "mantecados" nadalencs, i perquè les he regalat en un parell d'ocasions i em complau saber que se les han menjat en un no res!!
Bé, dit això i com que tampoc crec que calgui que doni massa explicacions sobre la meva "desaparició virtual", passo a coses més interessants com postejar aquesta recepta de galetes que m'ha captivat per lo senzill que resulta preparar-les, pel seu sabor que, molt subtilment pot fer-nos recordar el dels típics "mantecados" nadalencs, i perquè les he regalat en un parell d'ocasions i em complau saber que se les han menjat en un no res!!
Vaig descobrir aquesta recepta a Pimienta Rosa i, he de reconèixer que el que em va encisar no van ser la recepta en sí, sino les fotos que l'acompanyaven...Sí, sóc assídua lectora d'Alicia al País de les Meravelles, de tant en tant em regelleixo el llibre de l'editorial Valdemar que em va regalar un molt bon amic, i les fotos d'aquestes galetes anaven acompanyades d'un llibre ple d'il·lustracions d'aquesta fantàstica obra i és clar, somiadora com sóc, ja em vaig imaginar que eren aquestes les galetes que acompanyaven la celebració del No-Aniversari...Fantasiejant així no podia no tastar-les, així que de seguida les vaig preparar i el resultat va ser millor del que m'havia imaginat...

Aquí, a la fantàstica pagina de Pimienta Rosa, hi trobareu la recepta original, com ja és habitual, el sucre que he fet servir per preparar-les és sucre de canya integral i, hi afegeixo un petit polsim de gingebre molt. Uhmm...em sembla que començo a sentir la olor a canyella que desprenen mentre es couen al forn...

diumenge, 20 de novembre de 2011

Missing

Fa un munt de dies que no postejo res, però sóc aquí!
Entre els estudis i que duc com 3 setmanes sense internet a casa, aquests darrers dies vaig força escopetejada...Això si, tinc un parell de receptes per postejar: Galetes de canyella i unes Magdalenes de boniato que em van sorprendre força, però això no ho faré avui, perquè us escric des de casa dels meus pares i no tinc aquí les fotos... : (
Al llarg d'aquesta setmana, les postejaré.
Que gaudiu d'aquest diumenge en el que sembla que la pluja, ens ha donat una petita treva...

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Paté de pastanagues

Avui he arribat a casa prop de les 16h30 i, encara no havia dinat ni tenia res preparat! Tot i que, he de reconèixer que aquestes coses m'acostumen a passar, no sóc gens previsora...  
He obert la nevera i hi he vist unes pastanagues, i si em preparo un paté de pastanagues amb unes llesques de pà??...
Mai n'havia preparat cap, però aquests darrers dies he estat donant tombs per diferents receptes d'hummus i patés de pastanagues, així que més o menys tenia la idea de com fer-ne un, així que he decidit agafar alguns ingredients que tenia per casa i, m'ha agradat molt el resultat!
No havia tastat cap paté de pastanagues i el seu sabor m'ha sorprés d'allò més, el to dolcenc de les pastanagues es barrejava subtilment amb l'acidesa de la llimona i el sabor fort de l'all, era el primer cop que el feia, però no serà l'últim,  des d'aquest moment, aquest paté tindrà un lloc a la meva cuina.

Ingredients:
(Com que tenia gana, les mides les he fet a ull, el proper cop ja ho mesuraré).
Suc de mitja llimona
3/4 pastanagues de mida mitjana
Un grapadet de pinyons
Un grapadet d'ametlles
Una mica d'alfàbrega
2 grans d'all (cap dels dos era gran, però n'ha de tenir gust).
Un raig ben abundant d'oli
(no hi he posat sal, estic acostumada a menjar amb poca sal i quan vaig ràpid, com avui, ni hi penso, per això he degut sentir aquest to dolç de la pastanaga, a mi m'ha agradat així, però vaja, si en poseu una mica, també li sentirà bé).

Preparació:
Pelar i bullir les pastanagues fins que siguin cuites. Tallar-les a trossets i reservar-les.
En el got de la minipimer, posar-hi els alls, el suc de llimona, els pinyons i les ametlles. Abocar-hi els trossets de pastanaga, afegir-hi l'oli, (al fer-ho a ull ho he fet així per poder mesurar visualment les quantitats d'uns i altres ingredients), tot seguit, posar-hi el polsim d'alfàbrega.
Agafar el minipimer i començar a triturar-ho. Quan tot estigui ben barrejat i tingui la textura desitjada, (com un paté o un hummus), ja tindrem el paté llest!!

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Melmelada de Taronja

Tenia moltes ganes de fer melmelada, i per fi, aprofitant aquests dies de pont he pogut posar-m'hi.
M'he decantat per una melmelada de taronja, és una de les meves preferides, però no he trobat cap recepta que expliqués com es fa la típica melmelada de taronja anglesa; així que he fet un poti-poti de diferents receptes que he trobat per internet i m'he decidit a posar-li menys sucre, (com no...), a donar-li un toc de canyella i també de rom...
Val a dir que és una melmelada molt laboriosa de fer, l'haver de pelar les taronges vigilant que no continguin massa part blanca, l'estona que vaig fer reposar la barreja, l'esterilització prèvia i final dels pots...
Això sí, tot i el temps que vaig utilitzar en fer-la, va valdre la pena, en primer lloc perquè a mi això de cuinar coses que requereixin força temps i atenció ja m'agrada, i en segon lloc perquè el resultat em va sorprendre d'allò més, vaja, que la meva primera melmelada m'ha sortit boníssima!!!
I ecològica!!!  : )

Ingredients (Vaig omplir 4 pots d'uns 250 ml.):
1,400 Kg. de Taronges ecològiques
1 Llimona ecològica
450 gr. de sucre de canya integral (també de conreu ecològic)
1 branca de canyella
1 polsim de canyella en pols
1 rajolinet de rom vell

Preparació:
Pelar cuidadosament les taronges i reservar la pell d'una d'elles.
A l'hora de pelar-les i per tal que la melmelada no ens surti massa amarga, hem de vigilar de treure-li la part blanca, el mesocarpi, de manera que la quantitat que en quedi no sigui excessiva, sinó que quedin el més netes que ens sigui possible.
Els grillons de les taronges que anem pelant, els anirem deixant dins d'un bol de vidre.
Un cop les hem pelat totes, amb unes tisores tallarem una mica els grillons, que vinguin a sortir tres trossos de cada grilló.
Un cop tallats, hi afegirem la pell de la taronja, la pell de la llimona, la branca de canyella i el sucre, ho barrejarem una mica.
És hora de deixar-ho reposar un parell d'horetes si fa no fa.
Això sí, quan faci una hora que reposen, hi podem afegir el suc de mitja llimona i el polsim de canyella en pols i ho barrejarem de nou.
Durant aquest temps en que quasi tots els ingredients reposen, podem aprofitar per anar esterilitzant els pots, per fer-ho, els posarem destapats en aigua bullint durant 20/30 minuts. Al fons de la cassola on els anem a esterilitzar, estaria bé posar-hi un drap de cuina, d'aquesta manera no aniran picant amb el fons de la cassola.
(A la pagina Directo al Paladar, hi vaig trobar de manera clara i senzilla, el procés d'esterilització, a més hi ha fotos en els que es veu clarament com fer-ho, a mi em va ser molt útil, així que aquí el teniu: Esterilització).
Quan hagin passat les dues hores, llevarem la pell de taronja de la barreja, aquesta pell l'escaldarem i la reservarem.
La resta de la barreja la posarem dins d'una cassola i farem que bulli a foc lent durant 15 minuts, ho anirem remenant.
Passats aquests 15 minuts ho apartarem del foc i ho deixarem reposar durant 10/15 minuts.
Després d'aquest temps ho tornarem a posar al foc i ho durem novament a ebullició durant 15/20 minuts més, (a foc lent), ho anirem remenant.
Passat aquest temps, ho apartarem del foc i li llevarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona que reservarem.
Ara podem passar-hi el minipimer, (aquesta part la vaig fer a ull, no volia triturar-ho tot i que no quedés cap resta de taronja però tampoc m'hi volia trobar els trossos de grillons sencers, això va més al gust de cadascú).
Un cop passat el minipimer, (no cal treure-ho de la cassola per fer-ho), tornarem a afegir-hi la branqueta de canyella i la pell de la llimona i  ho posarem novament al foc, duent-ho a ebullició, (foc lent), ho anirem remenant de tant en tant.
Quan hagin passat 20 minuts, li retirarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona i hi afegirem la pell de la taronja que haurem tallat a juliana, (la pell de la taronja ha de dur el mínim de mesocarpi possible, una mica sí, però poc).
És hora d'afegir-hi un rajolinet de rom vell.
Deixarem que segueixi a foc lent 30/40 minuts més, durant tot aquest temps ho anirem vigilant i remenant de tant en tant.
Passat aquest temps ho retirarem del foc i començarem a omplir els pots fins a dalt de tot, tot seguit, sense deixar que la melmelada es refredi, els taparem bé.
Ha arribat el moment que els nostres pots facin el buit per tal que es conservin com cal, així que novamen posarem aigua en una cassola i la farem bullir, (posar-hi també el drap al fons de la cassola), un cop bulli hi posarem els pots, (l'aigua els hi ha d'arribar al coll), deixarem que bullin 20 minuts.
Passat aquest temps els llevarem de l'aigua i deixarem que es refredin.
Ja tenim llesta la nostra melmelada!!

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Pizza de Verdures

Aquest finde estic tancada a casa, fent un treball pel curs sobre l'úlcera pèptica i com que demà el vull deixar ben lligat, durant aquest cap de setmana ni sociabilitzaré, ni cuinaré, ni faré altre cosa que no sigui el treball...snif...
Creuaré els dits, a veure si dijous i divendres, que tinc pont, puc gaudir del plaer del dolce far niente!
Però, tancada o no, aquest migdia havia de dinar, així que m'he preparat la meva pizza dels findes d'estudi: la Pizza de verdures!
Dic que és la meva pizza dels findes d'estudi perquè és súper ràpida de fer, així que quan començo a tenir gana, només m'he d'aixecar, encendre el forn, posar els ingredients damunt la massa i quan està a llesta, a menjar!
La massa no l'he feta jo, en aquesta ocasió era la massa del Mercadona, tot i que quan tinc temps d'anar a comprar, sempre trio la massa fresca de pizza Rana, és la que em sembla més natural i autèntica...
Així que, he posat la massa damunt la safata de forn, (abans espolvorejo una mica de farina per damunt la safata per tal que la massa no s'hi enganxi), he tallat 2 tomàquets frescos a trossets i els he escampat per la masa, tot seguit hi he afegit unes rodanxetes de ceba, una mica de pebrot vermell fresc tallat fi, unes quantes fulles d'una amanida d'aquestes que venen preparades, uns "pimientitos de padrón" que tenia i que no tenien pinta de picar, (i de fet, no picaven), formatge parmesà, alfàbrega i mozzarella i au, cap el forn!
Hi podeu afegir alguns trossets de nous o fins i tot espolvorejar-la amb algunes llavors, (quan en tinc en poso) i, si teniu formatge de cabra o gorgonzola, el podeu substituir pel parmesà, bé, i la barreja d'amanida que hi he posat, es pot substituir per espinacs frescos...Mmm....Tingueu en compte que he fet servir el que tenia per la nevera, de fet és part de la gracia d'aquesta pizza, això sí, a excepció del formatge que es faci servir, tota la resta ha de ser a base de verdures fresques: tomàquets naturals, ceba, espinacs, enciam, pebrot, el que sigui, però de verduretes!... : )

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Quiche de verdures

Acabo de preparar una Quiche de verdures amb un toc de Parmesà, m'agrada la pinta que té però fins demà no sabré com m'ha quedat ja que la duré al dinar de casa dels meus pares...aix...
Pretenia fer la recepta de la Quiche de verdures i gorgonzola que vaig veure al blog Food and Cook, però he tingut un incident amb el gorgonzola, en obrir-lo m'he adonat que no estava bé del tot, així que l'he substituït per una dosi de formatge Parmesà que tenia a la nevera, l'he afegit ratllat a la barreja de nata líquida i ou, (afortunadament i, en vol directe des de Pisa, em van regalar un ratllador de Parmesà que és meravellós i em facilita molt la vida a l'hora de ratllar aquest formatge que faig servir en un munt de plats!). No us puc proporcionar la quantitat ja que l'he posat a ull, tenia la cuina manga por hombro quan he descobert que el gorgonzola no estava fi, i ja no m'he posat a mesurar, la meva única preocupació era posar-li algun formatge que destaqués una mica.
Una altra cosa que no du la meva quiche és pebrot groc i l'he substituït per més pebrot vermell...
La resta d'ngredients, mides, i preparació, els trobareu a la recepta original, (la resta l'he fet igual, igual! ;)
 Aquesta setmana he anat una mica atabalada i no he tingut temps de visitar cap gran superfície on perdre'm entre els diferents tipus de formatge i on aconseguir aquest pebrot vestit amb el color maleït pel teatre, tal vegada per això no acostuma a tenir un lloc habitual a la nostra cuina...
Una de les coses que em va captivar de la recepta original, va ser precisament la presència d'aquests tres tipus de pebrots i el toc fort que ha de proporcionar el gorgonzola, però ben mirat, ara tinc una excusa per repetir-la...
Els pebrots són molt poc energètics, ja que el 94% és aigua , tenen propietats antioxidants i aporten una bona dosi de fibra, podent doncs ser presents en dietes hipocalòriques.
Són una bona font de Vitamina C, en contenen més del doble que la taronja i la llimona, tot i que durant la seva cocció en perden una bona part, i gràcies a la seva escassa aportació sòdica, permeten ser inclosos en dietes baixes en sal.

dissabte, 24 de setembre de 2011

Magdalenetes integrals de poma

Ha arribat la tardor i amb ella, les pomes! I avui que a Barcelona tenim aquest temps típic de tardor, he volgut donar-li la benvinguda a la nova estació amb unes Magdalenetes integrals de poma...
La poma l'he cuita al forn i, després l'he barrejat amb la massa de les magdalenes integrals, en aquesta ocasió, no he volgut fer servir gens d'ou, així que aquest l'he substituït per farina de cigrons.
I ara que ja deuen haver-se refredat...vaig a tastar-les!! : )

Ingredients per fer la poma al forn:
2 pomes
Suc d'una llimona
2 cullerades de sucre integral de canya
1 cullerada de canyella
Preparació de la poma al forn:
Preescalfar el forn a 165º.
Pelar i tallar les pomes en quadradets d'aproximadament 2 cm.
Posar-los en una safata de forn i afegir-hi el suc de la llimona, la canyella i el sucre. Barrejar-ho bé.
Posar-ho al forn i deixar-ho 20 min. Passats els 20 minuts pujar la temperatura del forn a 180º i deixar-ho 15 minuts més.
Passat el temps retirar-ho del forn i deixar que es vagi refredant. Ha arribat la hora de preparar la massa de les magdalenetes!
(Aquesta és una variant de la recepta que he trobat a un bloc tan bonic com interessant: Desayuno con guisantes).

Ingredients per fer les magdalenetes integrals:
250 gr. de farina integral de blat, (preferentment ecològica, recordeu que els cereals integrals és millor consumir-los de conreu ecològic).
100 gr. de sucre integral de canya (ja sabeu que sempre intento minvar la quantitat de sucre, en podeu posar entre 100 - 125 gr. però recordeu que la poma ja en porta dues cullerades).
250 gr. de mantega (per aquells que no consumiu gens de carn, ho podeu substituir per margarina vegetal).
1 sobre de llevat en pols
4 cullerades de farina de cigrons dissoltes en 1/2 got d'aigua
1 cullerada de canyella en pols
Una miqueta de nou moscada
Mitja beina de vainilla o vainilla en pols
Ratlladura d'una llimona (només la part groga de la llimona).
Una mica de sal
Preparació de les magdalenetes integrals de poma:
Barrejar la farina integral, el sucre, el llevat, la sal, la canyella, la nou moscada i la vainilla (si fem servir vainilla en pols), en un bol.
En un altre bol dissoldre la farina de cigrons amb l'aigua.
Escalfar la mantega i afegir-la al bol que conté la farina de cigrons dissolta. Afegir-hi la ratlladura i la vainilla (si és de beina). Barrejar-ho bé.
Ara barrejarem bé el contingut dels dos bols. Tot seguit hi afegirem la poma que hem fet al forn i ho barrejarem.
Posarem les magdalenetes en els papers o motllos corresponents i ho deixarem al forn preescalfat a 200º durant 20 - 25 minuts, (dependrà del tipus de forn, jo en 20 minuts n'he tingut prou).
Un cop cuites, les deixarem refredar damunt d'una reixeta.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Cakes de pastanaga

Avui he dinat a casa dels meus pares, com cada diumenge, la novetat era que estrenaven cuina!
Tractant-se d'una ocasió especial i, donat que darrerament m'ha donat per fer cupcakes i similars, i aquest matí he preparat una dotzena de Cakes de pastanaga amb cobertura de formatge...Uhmm...m'han agradat i, encara millor, els hi han encantat! La meva cunyada se'n ha endut un per berenar i tot!! Quina ilu... : )
La recepta la vaig trobar al nº 4 de la revista de Whole Kitchen, una revista a la que val molt la pena donar-hi una ullada, hi ha unes receptes que són més que temptadores!!...
En aquesta ocasió, he introduït una variant a la recepta original, he disminuït la quantitat de sucre i enlloc de sucre refinat, he utilitzat sucre integral de canya que és el sucre que utilitzo, (com veure-ho, la recepta indica 150 gr. de sucre per 12 unitats, jo hi he posat 120 gr.).


Com que no sabia si la cobertura els hi agradaria o no, (pel tema de la dolçor), he fet alguns cakes sense cobertura. He de reconèixer també que mai havia fet cap cobertura i no m'ha acabat de quedar bé...He utilitzat el meu "famòs" sucre de canya integral, i no he aconseguit convertir-lo al 100% en sucre glas, de manera que es notava algún grànul de sucre...
Això sí, em sembla que la propera vegada que els prepari, els faré sense cobertura, (m'encanta el dolç, i estava molt bona, però consumir massa dolç no és gens recomanable i em conec!...), també introduiré una altra variant: la farina, els  faré amb la "meva" farina integral! (És la farina que utilitzo a casa...).
Tasteu-los, us agradaran!
Ah! sobre les espècies, he posat una miqueta de canyella, clau i gingebre tot mòlt.
Aquí trobareu la recepta original: Whole kitchen magazine nº 4
 

dilluns, 22 d’agost de 2011

Sopa de Meló

Entre els aperitius que vaig preparar dissabte, es trobaven els Gotets de sopa de meló.
El meló és una de les meves fruites preferides, i d'ençà que vaig descobrir aquesta sopa, s'ha convertit per mi en un dels plats estrella per qualsevol àpat estiuenc.
Es tracta d'una fruita que actua regulant l'acidesa de l'estomac i gràcies al seu poder diürètic, resulta beneficiosa pels ronyons. Es digereix fàcilment i conté una bona dosi de vitamina C i, donada la seva quantitat de betacarotens, (potent antioxidant), ajuda a protegir la nostre pell davant les radiacions solars.
Us deixo aquí la recepta que vaig preparar:
Ingredients:
Mig meló
125 ml. de brou d'au
Un iogurt natural
Una miqueta de pebre
Una miqueta de sal
Una mica de pernil
(Podeu substituir tant el brou com el pernil per unes fulles de menta fresca que introduiríem dins la batedora juntament amb el meló i el iogurt).
Preparació:
Tallar el meló a trossets i posar-los dins la batedora.
Afegir-hi el brou fred i el iogurt.
Batre-ho tot bé, que tots els ingredients es barregin correctament i no quedi cap trosset de meló.
Afegir-hi una miqueta de pebre i una miqueta de sal.
Com que aquest plat s'ha de prendre ben fred, podeu preparar-lo la nit abans i deixar-lo dins la nevera.
Al dia següent, abans de servir-ho, tallem el pernil a làmines petites, de manera que puguem fer un cruixent de pernil i utilitzar-ho per decorar.
(Per fer el cruixent de pernil simplement heu de tallar el pernil a làmines i posar-ho damunt una safata de forn coberta amb paper per fornejar. Col·loquem el pernil damunt el paper i el cobrim amb un altre paper per fornejar, amb les mans ho xafem una miqueta, com si intentéssim aplanar-ho i ho posem dins del forn que estarem ja escalfant a 200ºC. Al cap de pocs minuts, podem treure'l del forn i ja podrem fer-lo servir).
A les fotos, el pernil no és cruixent, malauradament no vaig fer la foto dels Gotets de sopa de meló amb cruixent de pernil que vaig preparar, i avui no tenia ganes d'encendre el forn, fa massa calor!!....

Muffins Old Amsterdam

El passat dissabte vaig fer el dinar que us havia esmentat, convidar els meus amics a dinar o a sopar és una de les coses que més m'agrada fer, ja que em permet experimentar a la cuina i preparar plats que d'altre manera no faria...
No és el mateix cuinar per un mateix que oferir als més propers aliments expressament seleccionats i preparats perquè els gaudeixin.
El primer pas: cercar platets que em cridessin l'atenció, em resultessin atractius i sobretot semblessin més que bons...
Aquest pas em va dur a passejar-me per la xarxa, on vaig descobrir un blog tremendament maco i amb unes receptes atractivíssimes: http://food-and-cook.blogs.elle.es/
Per mi ha estat tota una troballa aquesta pagina, en el dinar que us comentava vaig preparar dues receptes que aquí vaig trobar, una d'elles correspon al títol d'aquest blog, els Muffins Old Amsterdam...
L'altre, "es otra historia, y como tal, merece ser contada en otro post".
Era la segona vegada que preparava uns Muffins, (i la primera, havia estat feia mooolts, mooolts anys...), i no em podia resistir a tastar uns Muffins salats i a sobre, de formatge, que tot i que sé que no se n'ha d'abusar, és una de les meves passions...
No postejaré aqui la recepta, ja que la podeu trobar a la pagina original, clicant en el següent enllaç: http://food-and-cook.blogs.elle.es/2010/07/30/old-amsterdam-muffins-salados/
Sí que us diré que els Muffins van ser tot un èxit, a mi em sembla que no em van quedar prou flonjos, (de fet a la recepte indiquen que no hem de batre gaire la massa i em penso, que la vaig batre més del que calia), i a més, per una qüestió d'inseguretat, enlloc de deixar-los al forn durant 20-25 minuts, (és el que indica la recepta), em va semblar que no estaven prou cuits, i els vaig deixar 30 minuts, i la base dels Muffins es va coure massa...
Ara bé, els Muffins es van acabar! Durant el dinar em varem menjar 3 cadascun!! (I això que ja havíem menjat força!).
Això em porta a pensar que si tot i els dos errors que vaig cometre durant la seva el·laboració, estaven ben bons, quan els torni a fer i no cometi aquests errors, estaran deliciosos!!...
Tasteu-los, ja em direu què us ho semblen!! : )

diumenge, 14 d’agost de 2011

Lleugeres pinzellades entorn a l'Apfelstrudel

La setmana passada, vaig provar un Apfelstrudel autèntic!!, les meves companyes de viatge i jo, varem berenar a la Demel de Viena i, no podia ser d'una altra manera, vam tastar la Sacher i aquest fantàstic Apfelstrudel...
És un postre típic austríac, tot i que sembla ser que els seus orígens es troben al sg. XVII, a les cuines bizantines, armenies o turques, (el seu "pare" podria ser el Baklava).
Els seus ingredients són una pasta de full ben estirada, en aquest postre es considera una bona massa aquella que un cop estirada és tan prima que permetria inclús llegir a través seu...La poma, la canyella, les panses, el sucre i el pa ratllat, completen aquest dolç.
Com a record del meu viatget a Àustria, m'he dut un llibre de cuina amb receptes típiques austríaques i, evidentment, entre les seves planes, es troba la recepta de l'Apfelstrudel.
Tot i que ja sóc per Barcelona, i que afortunadament encara estic de vacances, (ole, ole i ole!!), entre els platets que cuinaré aquests dies no es troba l'Apfelstrudel, però tinc en ment preparar-lo quan comenci a refrescar, així que quan el prepari, postejaré tant la recepta, com la foto del que serà el meu primer Apfelstrudel...  

dissabte, 23 de juliol de 2011

Decorant i reutilitzant

La passada tardor, al meu poble hi va haver una encesa d'espelmes popular, per dur-ho a terme demanaven que la gent portés els tradicionals i típics envasos de vidre dels iogurts d'una conegudíssima marca.
Em va semblar una idea genial, una encesa d'espelmes popular sempre és un acte maco i emotiu, i a més espelmes dins dels envasos de vidre dels iogurts!  Què original!
Aquesta idea em va dur a emmagatzemar uns quants d'aquests potets a casa, d'espelmes petites  en tinc, només cal anar a una no menys popular botiga sueca, on trobareu uns paquets de 100 espelmes a un preu irresistible, (sí, són moltes, però no fan cap nosa!).
A la idea original i per una qüestió de pura comoditat, hi he afegit una petita variació que consisteix en posar dins dels envasos una mica de sorra, sal o pedretes per tal que l'espelma s'elevi una mica i així resulta molt més còmode d'encendre.
Proveu-ho, és una idea més que econòmica, original, decorativa, mona i a sobre reutilitzem els envasos!

divendres, 15 de juliol de 2011

Piruletes de Parma

D'aquí unes setmanes tinc un dinar a casa, encara falten mooolts dies, però m'encanta cuinar i sobretot preparar molts platets diferents amb els que sorprendre els meus convidats i, ara que encara estic estudiant, quan m'entra l'agobio aprofito per viatjar una estoneta per la xarxa a la recerca d'aquelles receptes que em puguin captivar...
En un d'aquests viatges pel ciberespai, em vaig trobar amb la súper senzilla recepta de les Piruletes de formatge de Parma, i el dia de Sant Esteve les vaig preparar, estan bones, són originals i queden moníssimes!...
Sé que el forn i l'estiu no són gaire amics, però a mi m'encanta fornejar, els plats al forn són una de les meves debilitats...
Així que, les Piruletes de Parma  tindran el seu espai en el meu dinar:
Ingredients:
Formatge de Parma
Palets de fusta per brotxetes
Preparació:
Folrar una safata de forn amb paper de forn, fet això ratlleu el formatge de Parma i aneu-lo posant damunt el paper de forn, donant-li una forma rodona.
Mireu que la quantitat de formatge que hi poseu per cadascuna de les piruletes no sigui gaire prima, si fos així, se'ns podria trencar fàcilment.
Al damunt de cada rodona de formatge, hi posem un palet per brotxeta, ja que el formatge ha de quedar enganxat al palet, haurem de cobrir-lo amb formatge per tal que quedi ben subjecte.
Fet això podrem posar la safata al forn, que es trobarà a uns 225ºC, (recordeu preescalfar el forn).
No marxeu lluny, estigueu atents al forn ja que en un no res les piruletes estaran llestes i es cremarien de seguida.
Treieu la safata del forn, deixeu que es refredin et voilà...
(Si voleu, podeu afegir en el formatge una miqueta d'alfàbrega picada o de pebre mòlt, li donaran un altre toc).

Tot i l'aport en calci dels formatges i els productes làctics en general, des d'un criteri naturista, els formatges no són considerats un aliment saludable, a no ser que parlem de formatge fresc i el·laborat amb llet biològica i, és evident que el formatge de Parma no és formatge fresc, però personalment també trobo que de tant en tant està bé que ens donem algun caprici i, aquestes piruletes són realment tot un caprici...

dissabte, 18 de juny de 2011

Taboulé

Arriba l'estiu!! I amb ell, arriben també les ganes de menjar aliments frescos que ens ajudin a combatre la calor...
Un plat ideal per aquesta estació, és el Tabbouleh, tabulé o taboulé. Es tracta d'una amanida que sembla ser que té els seus orígens a Síria o el Líban, es pren ben fresqueta, així que abans de consumir-la, deixeu-la reposar com a mínim tres horetes a la nevera.

Ingredients:
  • Una tassa de Bulgur (jo substitueixo el bulgur per cous-cous, però a la recepta original és el bulgur el cereal que conté aquest plat). El bulgur és blat fragmentat, es germinen els grans de blat, es prepara una sèmola que es deixa coure i un cop cuita, es deixa assecar i es parteix. Conté totes les propietats nutricionals del blat, un bon nombre d'hidrats de carboni, vitamines i minerals, és digereix fàcilment i el seu contingut en grases es escàs, a més degut al seu contingut en fibra, ens pot ajudar a combatre alguns casos d'estrenyiment. 
  • Suc de dues llimones. Les llimones fluïdifiquen la sang, ajuden a evitar la formació de trombus i augmenten el nombre de glòbuls blancs. Són riques en Vitamina C i a més, contenidores de terpens, una substància terapèutica amb propietats anticancerígenes. Ull si consumim suc de llimona natural,  pot ocasionar danys en l'esmalt de les nostres dents, així que per tots els que us agradi així, una recomanació pel seu consum: feu servir una canyeta per beure'l.
  • Tres tomàquets. El seu color es deu sobretot a una altra substància terapèutica: el licopè, aquest és un tipus de carotè que conté propietats antioxidants i és un protector d'alguns tipus de càncer, a més prevé l'aterosclerosi, millora la vista i és útil per afeccions de la boca i de la gola.
  • Una ceba. Per gaudir dels seus beneficiosos efectes en la disminució del colesterol i de la pressió sanguínia, és necessari que la consumim crua, i és així com es consumeix en aquesta amanida! Grecs i romans la feien servir per la tos, els refredats i els dolors de gola. És expectorant, un bon desinfectant i un bon tònic nerviós. 
  • Menta fresca. És digestiva, tonificant i antisèptica, però si en consumim en dosis elevades, pot provocar alteracions del sistema nerviós. 
  • Oli d'oliva. El bon d'oliva (no refinat i premsat en fred), consumit en cru, millora el sistema digestiu, retarda el procés d'envelliment cel·lular i protegeix de les malalties del cor.
  • Julivert fresc (quan preparo tabulé, per una qüestió de costum no hi acostumo a posar julivert, però la recepta original en du, i la veritat, resulta un plat ben saborós!).El seu consum adequat, afavoreix la digestió, combat l'halitosi, és diürètic i antiinflamatori. Està contraindicat en embarassos.   
Preparació:

Posarem el cous-cous o el bulgur en un bol, (lo ideal és que el cous-cous es cogui només amb el suc de les llimones i l'oli; si heu d'afegir aigua al bulgur, escorregueu-lo abans per tal que deixa anar tota l'aigua); i hi afegirem el suc de les llimones.
A part, tallarem el tomàquet a bocins i picarem la ceba. Anirem tallant també el julivert i la menta, (si feu servir les dues herbes, les proporcions són dues terceres parts de julivert per una de menta). Tant si feu servir només la menta com si hi poseu les dues herbes, sigueu conscient que aquestes són clau en el plat, així doncs poden ser dues tasses de julivert i una de menta. Si en voleu menys, hi podeu posar una de julivert i mitja de menta, i si només hi poseu menta, poseu-hi al menys un parell de branquetes.
Ho barrejarem amb la ceba i el tomàquet, i tot seguit amb el cous-cous o el bulgur, hi afegirem un bon raig d'oli d'oliva i ho barregem tot bé. Ara ja ho podem desar dins de la nevera.
I quan ho anem a servir, ho podem presentar sobre una base de fulles d'enciam.
Per cert, jo no hi poso sal, estic acostumada a cuinar i a menjar amb poca sal, així que el tema sal, el deixo a les vostres mans...

Ja em direu si us agrada!

dijous, 19 de maig de 2011

Hipertensió Arterial

La hipertensió arterial, (HTA), és una malaltia que consisteix en l'augment de la pressió arterial de forma crònica.
El cor quan batega, actua com si fos una bomba, impulsant la sang cap a les arteries, això crea una pressió a les arteries i és quan aquesta pressió és superior a la desitjada, quan parlem d'HTA.
En bategar, es registra la pressió anomenada sistòlica, quan el cor es relaxa descansant entre cada batec, es registra la pressió que s'anomena diastòlica.
Per una persona adulta, es considera una pressió arterial normal aquella que es troba per sota dels
120/80 mm Hg. La primera mesura, aquests 120, fan referència a la pressió sistòlica, la segona, a la diastòlica.
Quan en els adults, després de diversos controls de tensió, la pressió s'eleva per sobre dels 140/90 mm Hg., és quan es produeix HTA.

Tot i que en els darrers anys han augmentat els estudis relatius a l'HTA, i tot i que es coneixen els beneficis dels seu control i tractament, de moment, segueix sent insuficient.
En el 90% dels casos, el seu origen és desconegut, (a la resta de casos, la HTA ve propiciada per alguna altra malaltia), però sí que se la relaciona amb diversos factors de risc, aquests són alguns d'ells:

- Component genètic o hereditari: Les probabilitats de patir HTA es veuen doblades si existeixen antecedents familiars amb hipertensió, (pares o familiars directes).
- Edat i sexe: És clar que el mateix procés d'envelliment, debilita els vasos sanguinis, aquests van perdent elasticitat, i això provoca una major pressió arterial. D'entrada, és en el sexe masculí on es troba una major incidència, però l'arribada de la menopausa en les dones, fa que els factors s'inverteixin.
- Sedentarisme: Una baixa activitat i aptitud física, augmenten de manera important el risc de desenvolupar HTA.
- Alimentació inadequada: Una alimentació rica en greixos saturats, sal i baixa en fruites i verdures, provoca un augment de la tensió arterial, però també propiciaria el sobrepès, i aquest és un altre factor de risc, (en augmentar de pes, augmentarà també la pressió arterial).
- Estrés: Alts nivells d'estrès poden induir-la.

Malauradament, és una malaltia que pot no presentar símptomes durant molt de temps, però a llarg plaç pot afectar la salut de diferents formes i està associada a una alta mortalitat i morbiditat, ja que afecta els òrgans diana: cor, cervell i ronyons.
En no presentar símptomes durant un període de temps tan llarg, propicia la seva manca de control, cosa que aportaria molts beneficis per la salut.
No sé si és el fet que durant molt de temps no presenti símptomes, o el que tinguem tan integrat que hi ha moments en els que l'estrès, la ira, i d'altres emocions negatives, elevaran de manera desmesurada la nostra tensió, però el fet és que segurament si no ho trobéssim tan "normal", li donaríem a aquesta malaltia la importància que es mereix, i li prestaríem l'atenció que requereix.
Trobo que si prenem consciència de les greus conseqüències que pot tenir l'HTA, serà més fàcil que adoptem algunes mesures higiènic -dietètiques, com ara l'abandonament del tabac, el dur a terme alguna activitat física, una millora dels nostres hàbits alimentaris, i fins i tot, un començar a aprendre a prendre'ns la vida d'una altra manera...L'adopció d'aquestes mesures ens pot ajudar, de manera preventiva pot ser útil per les persones que tenen la pressió arterial elevada, però també pot complementar el tractament farmacològic en les persones que ja la pateixen, cosa que ajudaria a reduir la seva incidència i els seus perillosos efectes.


Fa uns dies vaig presentar un treball sobre HTA, a grans trets, aquest és el meu treball sobre el tema, no he posat aquí les conseqüències que pot tenir per la nostra salut perquè no vull espantar a ningú, però és important que comencem a prendre'ns aquesta malaltia d'una manera més seriosa, no es tracta només de menjar bé, l'entorn i el context econòmic i social és clar que no ens ajuda gens a tenir l'HTA a ratlla.
Vivim contínuament estressats, però tal vegada, si comencem a aprendre a parar i a escoltar el nostre cos i el ritme que ell necessita portar, comencem a viure millor.
(També jo m'ho he d'aplicar, reconec que sovint me'n oblido...).

Us deixo un parell de pagines que em van ajudar molt a fer el treball, i que pot servir per aquells que vulguin més informació sobre el tema: Texas Heart Institute i SEH-LELHA

diumenge, 17 d’abril de 2011

Batut de plàtan i canyella


Arriba el bon temps i amb ell les ganes de menjar i beure coses més fresques!
Fa alguns anys, de la mà d'un amic, vaig "descobrir" aquest batut que, algun diumenge amb l'esmorzar i alguna vegada com a postre utilitzo tant pel seu sabor, com pels seus nutrients i per lo senzill que és de preparar.

Ingredients:
(2 persones)
  • Un parell de plàtans madurs (madurs, però sense passar-se). Els plàtans són una de les fruites més calòriques que hi ha, això sí, degut a la seva composició en sucres simples,  resulten ideals per moments que requereixen d'esforç físic. Són rics en  magnesi i potasi, recomenables per tant per tractar la hipertensió arterial, i el seu aroma estimula la secreció dels sucs gàstrics.
  • Llet d'avena  (uns 400/450 ml.) Us indico la quantitat de manera aproximada ja que dependrà també de si us agrada més o menys espès. L'avena és el més nutritiu dels cereals, però és també un cereal molt ric en fibra; i el més digestiu de tots, a més a més, té efectes relaxants.
  • Una miqueta de canyella en pols. La canyella és un estimulant digestiu, que gaudeix també de propietats antisèptiques i antibiòtiques.
Preparació:

Pelar els plàtans i tallar-los  a rodanxes no molt primes, aboqueu-les dins del got de la batedora.
Tot seguit afegir la llet d'avena o de soja, (si està fresqueta, acabada de treure de la nevera,  millor).
Espolvoregeu-hi una mica de canyella en pols.
Fet això, tapeu la batedora i enceneu-la a un nivell suau, per tal que els plàtans es barregin bé amb la llet i no en quedin trossets. 
Quan ja s'hagin triturat, poseu la batedora a un nivell més fort durant uns segons, així la barreja es tornarà una miqueta més esponjosa.
Ara ja quasi ho tindrem, només haurem d'omplir els nostres gots amb el batut, que podrem decorar amb un polsim escàs de canyella.
(Quan he fet aquest batut com a postre, enlloc de gots de batut o de moogs, el que he fet servir són gotets petits que he decorat amb el polsim escàs de canyella i un trocet de canyella en branca).
Personalment no hi afegeixo gens de sucre, m'agrada tal i com queda, i el sucre trencaria una mica amb la idea de batut saludable, però si trobeu que hi manca una miqueta de sucre, afegiu-li en el got de la batedora, per tal que es barregi com cal amb la resta d'ingredients.
(També podeu provar a fer el batut amb llet d'arròs, aquesta té un saber més dolç que la llet d'avena, així que és probable que en aquest cas no necessiteu afegir-hi ni una miqueta de sucre!).
A veure si us agrada!

divendres, 1 d’abril de 2011

Fira per la terra

El cap de setmana del 16 i 17 d´Abril, se celebrarà al Parc de la Ciutadella i el Passeig Lluís Companys, la 16ª Fira per la terra - Mercat per la terra, organitzada per l´Associació Dia de la Terra.
Si no hi heu estat mai, us recomano que hi assistiu, les entitats i paradetes diverses que allà s´hi apleguen, el lloc on se celebra, i el bon temps que acostuma a acompanyar aquest cap de setmana, poden fer que gaudiu d´un dia molt maco.
Aquest any, la fira està dedicada a recordar que ara fa 25 anys de l´accident sofert a Txernòbil, record que empeny a plantejar l´ús d´energies no agressives i renovables, en definitiva, tal i com aquesta Associació diu a la seva web:
Aprendre a viure bé sense fer malbé

dilluns, 7 de març de 2011

Argila: Cinc cèntims sobre les seves propietats terapèutiques

Les argiles són roques sedimentàries, procedents de la lenta erosió dels granits.
Les seves propietats terapèutiques són múltiples; i diversos són també els tipus d'argila, en aquest post, només esmentarem aquelles argiles que trobarem més fàcilment en el mercat.
Serà la composició de cadascuna d'elles, la que marcarà les seves qualitats específiques, tot i això, totes elles tenen unes propietats comunes: tenen un gran poder cicatritzant, són remineralitzants, absorbents, sedants, estimulants, antibacterianes i antisèptiques.

Argila Verda: Té un gran poder desintoxicant en termes d'impureses i d'estancament de fluids. 
Això la fa útil en casos d'acné, forúnculs, artrosis, ciàtica, etc.

Argila Vermella: És la més rica en òxids de ferro, per això el seu color. La seva aplicació és exclussivament  externa; és més absorbent que l'argila verda i resulta útil per ser aplicada on hi ha calor: herpes, anemies, torticolis, dolors reumàtics, migranyes, problemes circulatoris, etc.

Argila Blanca: Conté més alumini que l'argila verda i no conté ni fòsfor, ni clor ni zinc. S'utilitza tant via interna com externa, (per via interna com a aigua argilosa).
Per via externa és útil en inflamacions locals i irritacions cutànees; en sec, pot ser de gran utilitat en casos de llargs processos convalescents, (aplicada com si fos talc per prevenir l'aparició de llagues). Té un gran poder cicatritzant.
Juntament amb l'argila rosa són les argiles ideals per tractaments de bellesa, fetes servir com a mascareta, (es pot substituïr l'aigua per aigua de roses).

Les seves propietats terapèutiques són doncs inqüestionables. Pensem que en essència, l'argila conté les principals sals minerals que l'home necessita: ferro, calci, magnesi, sodi, potassi, etc.

Bàsicament, és útil quan es troba humitejada, (no en sec), si l'haguessim d'escalfar, ho faríem al bany maria, mai al microones, i sobretot sense escalfar-la massa, ja que si l'elevem a altes temperatures perdríem gran part de les seves propietats.
Haurem d'utilitzar un bol de vidre o ceràmica, (mai de metall, alumini o plàstic), aquí hi abocarem l'argila i tot seguit l'aigua potable, (preferentment aigua de manantial), i deixarem que aquesta s'humitegi i agafi la textura corresponent.
S'utilitza sobretot en forma de cataplasmes, emplastos, mascaretes, banys, etc.

Contraindicacions a la via interna: Hipertensió, estrenyiment, abstenir-se si estem seguin un tractament mèdic, ja sigui homeopàtic o alopàtic, risc d'oclusió intestinal, tendència o risc d'estrangulament d'una hernia, pacients d'insuficiència renal greu.

Les informacions, punts de vista, comentaris i contingut en general que aquí s'exposa, té una funció purament informativa. En cap cas representen recomanacions de tractaments ni han de considerar-se com a tals.
En tots els casos es recomana consultar el seu metge o professional de la salut.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Psicomagia



Psicomagia, de Alejandro Jodorowsky