No m'és senzill definir què entenc per intuició, així que he acudit al diccionari online de la Real Academia de la Lengua, i això és el que hi he trobat:
1. f. Facultad de comprender las cosas instantáneamente, sin necesidad de razonamiento.
2. f. Resultado de intuir.
3. f. coloq. presentimiento
4. f. Fil. Percepción íntima e instantánea de una idea o una verdad que aparece como evidente a quien la tiene.
5. f. Rel. Visión beatífica.D'entre aquestes deficinions em quedo amb una barreja de dues: Comprendre o sentir la certesa de que quelcom és sense saber perquè.
A l'entrevista realitzada per Víctor M. Amela a Han Nefkens, i publicada a La Contra de La Vanguardia el 02/04/2009 entre les preguntes i respostes es referia així a la intuïció:
¿Desconfía de su razón?
En tu razón están las voces de la conveniencia social, de los padres, de los otros...y en tu intuición está tu voz.
En tu intuición está tu voz...
Avui en dia la intuïció està mal vista, sembla que la pròpia paraula contingui traços d'esoterisme o potser senzillament tot el que s'allunya del camí de la raó està mal vist...però en canvi, moltes de les nostres decisions són presses de manera intuïtiva i no de forma racional.
És per intuïció que ens apropem a unes persones i ens allunyem d'altres, així sense més, hi ha gent que ens inspira confiança, però en canvi, ens protegim davant d'altres que simplement amb una frase, un gest o una mirada ens inspiren desconfiança,...i així en multitud d'ocasions és la nostra intuïció la que intervé, no la raó.
A mi, que m'agrada submergir-me en la saviesa de les tradicions dels nostres avantpassats, m'agrada sentir-me intuïtiva.
Intuïció: un mot que em fascina, una facultat que considero més femenina que masculina, una eina que em resulta essencial per desenvolupar-me, un aspecte que vinculo amb l'instint, l'ànima i la tradició, un estri dels temps en els que érem per nosaltres mateixos...
La intuïció: una veu que m'agrada sentir, una veu que es mereix ser escoltada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada