Pages

  • RSS

dissabte, 18 de desembre de 2010

Verd, el color de la natura

Edu3.cat     
                                               

L'any 2007, TV3 va emetre el programa Colors en Sèrie, un programa que  enyoro, i que de tant en tant, rememoro visitant la seva pàgina i veient, a través de la pantalla de l'ordinador, el color al que en aquell moment, sento que més es vinculen les meves emocions.
Colors en Sèrie era poesia, imatge, fantasia,...em seduïa i em segueix seduint.
Com a prova, us deixo un dels colors als que dedicaren un dels programes, un color que és la base d'aquest blog: Verd: de la vida a la mort.

divendres, 17 de desembre de 2010

Mensajes del Agua



L'aigua és el component més important del nostre cos...

Fragment del documental ¿¡Y tú qué sabes!? (Títol original: What the Bleep Do We Know!? (What the #$*! Do We Know!?)

dissabte, 27 de novembre de 2010

Ayurveda

L'Ayurveda és una de les medicines més antigues que existeixen, els seus orígens són ben llunyans, té més de 5.000 anys; però no només és medicina, és tota una filosofia de vida.
Ayurveda és una paraula sànscrita, està composta per dos mots: Ayur que significa  Vida, i Veda que significa coneixement; així Ayurveda vol dir: Coneixement de la Vida.
Els estudis de Naturopatia que estic cursant, m'han fet entrar novament en contacte amb la medicina ayurvédica; aquest cop m'hi he endinsat una miqueta més, ja que aquest ha estat el tema del treball que estic enllestint per una de les assignatures.
Per a tots els interessats, us recomano el llibre Ayurveda. Una ciencia milenaria para el hombre del hoy, és un llibre molt complet i entenedor, a mi m'ha resultat molt útil per fer el treball, però també m'ha ajudat a comprendre els principis bàsics d'aquesta medicina.
Mentre us decidiu, aquí us deixo aquest aperitiu, una entrevista feta per Imma Sanchís a la doctora ayurvédica Prachiti Kinikar-Patwardhan,  i que he extret de La Contra de La Vanguardia del dia 27/08/2010:

Tengo 37 años. Nací en Bombay y vivo en Pune, donde tengo una clínica ayurvédica. También paso consulta en Japón, Australia y España, y enseño medicina ayurvédica. Estoy casada y tengo un hijo de 10 años. Abogo por la igualdad y estoy en contra de las castas. Soy hindú.
¿Hija de médico?
 No, mi padre es banquero y mi madre ama de casa. Crecí muy protegida en una familia de clase adinerada.
Entonces, ¿por qué le dio por la medicina tradicional india?
Mi tío era un médico muy famoso en Pune y en la escuela, siempre me preguntaban si era su hija, lo hacían con tal entusiasmo que desde muy niña decidí que quería ser como él.
¿Médico ayurvédico?
En la universidad, tras dos años comunes de ciencia, eliges entre medicina alopática, que era mi elección, o ayurvédica. En aquella época la medicina que más en serio se tomaba la sociedad era la occidental.
¿Qué pasó?
Conocí un médico ayurvédico que me propuso que al salir de la universidad fuera a su clínica a observar y escuchar. Daba clases gratuitas, una mezcla de filosofía y práctica, me entusiasmó.
¿Cuál es la filosofía del Ayurveda?
El hombre no es más que un pedazo del universo, vive, evoluciona y muere en él y como él. Las tres energías que hay en el universo, Vata, (Aire), Pitta, (Fuego), y Kapha, (Tierra/Agua), funcionan en todo lo vivo.
¿Entiende la energía del universo?
Basta con observar: la energía solar, el fuego, responsable de todo lo que sea conversión, es la que hace madurar el fruto y en su cuerpo es la responsable de que el alimento que ingiere llegue a todas sus células.
¿Todos los cuerpos funcionan igual?
Esas tres energías están en cada uno de nosotros en proporciones distintas, por lo tanto cada persona necesita su dieta.Cualquier desarreglo, una colitis, un dolor de huesos, tiene en cada persona un tratamiento.
¿Y cuándo nos ataca un virus?
En cada uno actúan distinto. La medicina ayurvédica trata a la persona en su conjunto y es sobre todo una medicina preventiva.
¿Se trata de una manera de vivir?
Exacto. A diario debes alimentarte de esas cosas que son buenas para tu organismo según tu composición de Vata, Pitta y Kapha; debes aplicarte aceite y hacer una serie de ejercicios específicos para ti. En general hay que levantarse con el sol y cenar pronto para evitar el Ama.
¿Ama?
Se podría definir como lo que se deriva de una mala digestión, lo que provoca toxicidad en el cuerpo y en la mente.
¿En la mente?
La buena o mala digestión no sólo depende del alimento que ingerimos, sino también de cómo lo ingerimos. Si comemos deprisa, ausentes y llenos de pensamientos negativos, produciremos Ama, que acabará desajustando las funciones fisiológicas de nuestro cuerpo y produciéndonos alguna enfermedad. La ira puede ser tan perjudicial para nuestro hígado como el exceso de alcohol.
Parece lógico.
Según con qué energía manipulemos los alimentos, tendrán un efecto u otro cuando los comamos.
Mejor cocinar cantando.
Los pensamientos negativos son energía y tienen la capacidad de cambiar la bioquímica de nuestra piel. Unas manos secas y frías o sudorosas y calientes, tendrán efectos energéticos diferentes sobre los alimentos que cocinamos.
Una idea sorprendente.
Si empezamos a prestar atención a todas las señales que el cuerpo nos envía, comprobaremos que afectan a nuestro humor, conducta, gustos, percepción, talentos...A cada acontecimiento que se produce en la mente, le corresponde uno en el cuerpo.
¿La salud es una cuestión de energías?
Sí, energías equilibradas a través de la alimentación, el yoga, la meditación, el masaje, el uso de hierbas, la dieta, la desintoxicación y purificación, y el Panchakarma.
¿En qué consiste el Panchakarma?
ES el método de rejuvenecimiento y desintoxicación más importante del Ayurveda, y tradicionalmente incluye enemas y vómitos, pero en Occidente utilizamos técnicas de masaje con distintos aceites medicinales con hierbas.
¿Los masajes tienen efectos curativos?
Aumentan la circulación y remueven los desechos de los tejidos, mejorando su nutrición. Aplacan el insomnio y mejoran la vista. Rejuvenecen, relajan y vigorizan los músculos, las fibras, los tendones, los huesos y la piel. Estimulan el sistema inmunitario y afirman la autoestima.
¿Un masaje incide en la autoestima?
Investigaciones de importantes universidades muestran que existen interacciones entre la mente, el cerebro, y el cuerpo a nivel molecular y orgánico que influyen en la salud y la calidad de vida de los individuos.
Somos un todo comunicado.
Sí, y por tanto el masaje, al ampliar la conciencia hacia el cuerpo incrementa la concentración y efectúa una limpieza emocional, liberando emociones bloqueadas.
¿Atrincheradas en el cuerpo?
...En forma de toxinas en el tejido conjuntivo, y a través del masaje con los aceites adecuados, afloran. Mucha gente durante un masaje explota en un llanto incontenido y aparentemente sin motivo. Cuando ocurre eso, yo me alegro mucho.
¿?
Tras ese desbloqueo emerge de dentro un sentimiento de felicidad. El equilibrio de cuerpo y mente es el secreto de la felicidad.

dilluns, 1 de novembre de 2010

Entre Núvols

El temps se'm escola entre els dits de la mà,  així em passen els dies i els dies...Fins que al final m'aturo, i aconsegueixo atrapar una mica d'aquest temps, l'agafo amb totes dues mans perquè no se m'escapi i amb molta cura, el deso dins la meva capsa de galetes, en obrir la capsa encara em sembla sentir aquella flaire de galetes de mantega...Uhmm...entre aquest dolç aroma i l'haver aconseguit prendre-li uns minuts al temps, m'envaeix una agradable sensació...posaré una mica de música...

dimecres, 18 d’agost de 2010

Hummus: Un plat fàcil i nutritiu


Un altre plat que preparo durant els mesos d'estiu és l'Hummus. 
Aquest  puré de cigrons, típic del Món Mediterrani Meridional i d'origen humil, està el·laborat amb ingredients d'allò més saludables: 
  • Els cigrons, les llegums tenen un alt poder nutritiu: hidrats de carboni, proteïnes i pocs greixos així com vitamines i minerals. Abans tenien un lloc habitual a la nostra cuina, però malauradament aquestes estàn sent desterrades...Això es deu d'una banda al vertiginós ritme de vida que portem, que sovint ens impedeix dedicar-li a la cuina el temps que li hauríem de dedicar. D'altre banda, existeix la creença de que les llegums engreixen, quan en realitat són una font importantíssima de fibra i en aquest cas concret, els cigrons, (juntament amb les llenties), són una de les llegums amb menys poder calòric. 
  • L'all, considerat un aliment medicina per les seves propietats antibiòtiques i desinfectants, però en conté moltes d'altres: laxant, diürètic, tònic nerviós,...Ja en l'antiguitat els egipcis donaven all als esclaus per les seves propietats terapèutiques i vigoritzants. Grecs i romans ho utilitzaven per guarir la tos i els refredats, però també els hi donaven all als seus soldats; Allia ne comedas...                                                 
  • Comí, una espècie amb una olor i un sabor molt característic i pronunciat, que gaudeix de propietats carminatives i aperitives, però el seu ús està contraindicat en nens). 
  •  Oli d'oliva, és antioxidant, conté àcid linoleic i oleic, afavoreix l'absorció del Calci, és un protector hepàtic,...
  • Llimona, fruita considerada també un aliment medicina donada les seves propietats: Rica en Vitamina C i protectora del sistema inmunològic.
Ingredients:
(És recomenable l'ús d'ingredients d'origen ecològic per tal que tots els aliments inclosos en el plat siguin el més sans i naturals possible, podent gaudir al màxim de les seves propietats).
400 gr. de cigrons cuits
3 cullerades de Tahini
2 grans d'all
El suc de mitja llimona
60 ml. d'oli d'oliva (a ser possible oli d'oliva a primera pressió en fred)
Pebre vermell picant
Comí
Sal

Preparació:
Posar els cigrons, l'oli i el tahini dins el got de la batedora. Batre-ho i afegir-hi els grans d'all i el suc de la mitja llimona.
Un cop tots aquests ingredients estiguin ben barrejats, afegir-hi el comí, (donat que aquesta espècie té un sabor molt pronunciat, aconsello que n'afegiu al vostre gust).Batre-ho.
Tot seguit posar-hi una mica de sal. Triturar-ho fins a obtenir-ne la textura desitjada.
Un cop llest, resta emplatar-ho; (abans d'emplatar-lo el podem deixar una mitja hora a la nevera per tal que ens resulti més fresc al paladar)
Personalment, per emplatar,  poso l'hummus en un plat que sigui una mica fons i maco, un cop dins el plat hi aboco un rajolinet d'oli d'oliva fent una mena d'espiral; hi afegeixo també una mica de pebre vermell i algun gra de comí.
Ara ja està llest per ser menjat, ja sigui acompanyat d'una pita integral o d'alguna llesca de pa bo.
 

dilluns, 16 d’agost de 2010

Intuïció: la veu de l'interior


No m'és senzill definir què entenc per intuició, així que he acudit al diccionari online de la Real Academia de la Lengua, i això és el que hi he trobat:


(Del lat. mediev. intuitio, -onis)

1. f. Facultad de comprender las cosas instantáneamente, sin necesidad de razonamiento.
2. f. Resultado de intuir.
3. f. coloq. presentimiento
4. f. Fil. Percepción íntima e instantánea de una idea o una verdad que aparece como evidente a quien la tiene.
5. f. Rel. Visión beatífica.

D'entre aquestes deficinions em quedo amb una barreja de dues: Comprendre o sentir la certesa de que quelcom és sense saber perquè. 
A l'entrevista realitzada per Víctor M. Amela a Han Nefkens, i publicada a La Contra de La Vanguardia el 02/04/2009 entre les preguntes i respostes es referia així a la intuïció:

¿Desconfía de su razón?
En tu razón están las voces de la conveniencia social, de los padres, de los otros...y en tu intuición está tu voz.

En tu intuición está tu voz...
Avui en dia la intuïció està mal vista, sembla que la pròpia paraula contingui traços d'esoterisme o potser senzillament tot el que s'allunya del camí de la raó està mal vist...però en canvi,  moltes de les nostres decisions són presses de manera intuïtiva i no de forma racional.
És per intuïció que ens apropem a unes persones i ens allunyem d'altres, així sense més, hi ha gent que ens inspira confiança, però en canvi, ens protegim davant d'altres que simplement amb una frase, un gest o una mirada ens inspiren desconfiança,...i així en multitud d'ocasions és la nostra intuïció la que intervé, no la raó.
A mi, que m'agrada submergir-me en la saviesa de les tradicions dels nostres avantpassats, m'agrada sentir-me intuïtiva.
Intuïció: un mot que em fascina, una facultat que considero més femenina que masculina, una eina que em resulta essencial per desenvolupar-me, un aspecte que vinculo amb l'instint, l'ànima i la tradició, un estri dels temps en els que érem per nosaltres mateixos...
La intuïció: una veu que m'agrada sentir, una veu que es mereix ser escoltada.

dimecres, 11 d’agost de 2010

Temps era Temps

Ja fa massa que no escric cap post, la feina, els exàmens, les vacances...
Tot i que estic preparant el proper post no vull guardar més silenci, per això he volgut escriure aquestes línies en les que encara no sé què diré o no diré.
A Manos de Trapo no sentia que hi tingués cabuda la temàtica de l'Espai en Verd i això em va empènyer a obrir aquest segon bloc.
Estic estudiant Naturopatia, de moment només he cursat la meitat del primer curs, és a dir, que em queda molt camí per recórrer, molt per estudiar i més encara per aprendre i és aquí, en aquest petit Espai en Verd que vaig crear, on moldejo alguns dels coneixements que vaig adquirint, procurant donar-lis forma, en certa manera aquest bloc, ve a ser com el meu petit taller.
Encara no he enllestit el proper post, per ser sincera encara no l'he començat, però mentre les paraules que el conformaran comencen a volatejar pel meu cap i ja que en l'univers de les sensacions la música n'és una peça vital, deixaré que els mots voltin al seu aire mentre premo el play...

dissabte, 5 de juny de 2010

Tzatziki

Fa un parell d'anys vaig passar uns dies a Grècia, jo que sóc amant de la mitologia i que gaudeixo passejant entre les restes dels vestigis de la nostra història antiga, no cal dir que vaig tornar encantada de la vida i que espero algun dia poder-hi tornar...
Aquests dies de calor i amb l'estiu a punt d'arribar recordo la seva cuina, en concret alguns dels seus plats que en quant arriba aquest temps començo a preparar.
Un d'ells és el Tzatziki, aquesta salsa de iogurt que malauradament, no em surt igual que aquella que vaig tastar en un petit local d'Atenes amb taules amb estovalles de quadres de paper...Així que, si em llegeix algun/a grec/ga serà més que benvinguda la vostra aportació en la preparació d'aquest plat tant refrescant:

Ingredients:
200 gr. de Iogurt Grec
2 Alls
1 Cogombre
4 cullerades d'Oli d'Oliva verge
2 cullerades de suc de Llimona
Sal i Pebre

Preparació:
Posar el iogurt en un bol.
Afegir-hi el cogombre que previament haurem ratllat i escorregut. Ratllarem també l'all i ho afegirem a la barreja.
Un cop barrejat hi afegirem sal i pebre al gust i lligarem aquesta barreja amb l'oli i el suc de la llimona, (com si estiguessim fent un all i oli).
Un cop lligat ja ho tindrem enllestit, això sí, si ho deixem reposar una estoneta tapat dins de la nevera, (1 hora aprox.),  estarà més saboròs encara...

divendres, 7 de maig de 2010

Aigua: Font de Vida

L'Aigua, un recurs que en alguns països donem per segur, només cal obrir l'aixeta per veure com raja. Aquest luxe que  tenim al nostre abast ha fet que banalitzem l'aigua i la malbaratem com si fos un recurs inesgotable i també que ens oblidem de la sort que tenim al viure en aquesta cara del món, ja que hi ha milions de persones que no tenen aigua potable al seu abast.
L'aigua és imprescindible per la vida, de fet podríem dir que el procés d'envelliment és un procés de deshidratació constant.
És font de vida: Las primeras células vivas aparecieron en el agua marina, los organismos vivos han evolucionado fuera del mar gracias a una argucia: se lo han llevado a su interior.*
És imprescindible pel nostre organisme i és per això que les pèrdues d'aigua que anem patint al llarg del dia a través de la suor, la orina, la pell, els pulmons,...ha de recuperar-se i això només ho podem fer bevent aigua.
Es calcula que hem d'ingerir uns 3 litres d'aigua diaris, d'aquests la meitat la obtenim ja a través del que mengem, per tant l'altre litre i mig l'hauríem de reposar bevent.
Afortunadament el cos ens avisa mitjançant la sensació de set de que necessitem aigua, però malauradament vivim en una societat capriciosa, amb això vull dir que en moltes ocasions quan el nostre cos té set no li donem aigua sinó refrescos industrials, sucs envasats, etc. Aquestes begudes en cap cas són substituts de l'aigua ja que tot i que contenen una bona part d'aigua també contenen d'altres elements que en la majoria d'ocasions enlloc d'hidratar fan precisament el contrari: deshidratar, (en ingerir-los el nostre cos elimina més aigua que la que aquestes begudes contenen).


És recomanable beure aigua en els intervals que hi ha entre els àpats, dues hores després d'haver menjat i mitja hora abans de menjar.
Quan bevem grans quantitats d'aigua durant els àpats el que fem és ralentitzar el procés digestiu ja que estarem diluint els sucs gàstrics i al minvar el grau d'acidesa, els enzims, que necessiten d'un determinat grau d'acidesa per actuar, perden eficàcia.
També es recomana beure un got d'aigua quan ens llevem, en dejú, ja que així activem els mecanismes de neteja del nostre organisme i aconseguim una millor hidratació.
L'Aigua fa que siguin possibles moltes de les reaccions químiques que es duen a terme en el nostre organisme, per això és important que li donem al nostre cos diàriament l'aigua que necessita.


*Fragment extret de l'article Beber agua mejora la salud; Revista Cuerpo Mente nº 123

dissabte, 17 d’abril de 2010

Iogurt, un làctic diferent

La Lactosa, el sucre de la llet, és una de les substàncies que provoquen més intol·leràncies, aixó es deu a que la lactosa ha de ser hidrolitzada a l'intestí per un enzim anomenat lactasa; la lactasa actua durant el període de lactància però a mida que s'apropa el final d'aquest període aquest enzim comença a minvar la seva activitat.
El Iogurt és un producte que s'obté a partir de la fermentació de la llet i durant aquest procés de fermentació es produeix una transformació dels compostos de la llet, de manera que les seves proteínes queden predigerides resultant per això més digestives.
Una cosa similar passa amb la lactosa, que s'acaba convertint en àcid làctic, de manera que es dona el cas que persones amb intolerància a la lactosa poden consumir iogurts.


El iogurt és un producte al que ja d'anys ençà se li atribueixen propietats beneficioses per la salut: conté vitamines A, B i D, (i la seva aportació de B9 o àcid fòlic és tres vegades superior a la de la llet); ens aporta també Calci i Fòsfor. 
És un aliment viu que ens aporta microorganismes que reforcen la flora intestinal, (la flora intestinal realitza en el nostre organisme diferents funcions que resulten bàsiques per la prevenció de diverses malalties).

Durant uns anys hi ha hagut certa confusió sobre el que és i el que no és un iogurt, aquesta confusió va ser provocada sobretot per diversos fabricants que pretenien posar el nom de iogurt a certs productes refrigerats que no tenien les propietats del iogurt. Per tant en cap cas s'ha de confondre un postre lactic amb un iogurt, el postre lactic no és un aliment viu i no ens pot aportar els microorganismes beneficiosos del iogurt ja que no els conté.

dimecres, 31 de març de 2010

Tempus Fugit

El ritme que portem en el nostre dia a dia ens fa difícil alimentar-nos com cal, però també ens fa difícil el parar, mirar-nos i mirar el nostre voltant. Des d'aquí proposo que es recuperi la capacitat de "perdre el temps", de caminar sense destí, d'embobar-nos, de gaudir de les petites coses...de gaudir d'una de les entrevistes de La Contra que trobo més maques...

 Tú tienes el reloj, yo tengo el tiempo.
Entrevista realitzada per Víctor M. Amela a Moussa Ag Assarid i publicada a La Contra de La Vanguardia del dia 01/02/2007.

No sé mi edad: ¡nací en el desierto del Sahara, sin papeles!
Nací en un campamento nómado tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad de Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán sin fanatismo.
- ¡Qué turbante tan hermoso...!
- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desierto cuando se levanta arena y a la vez seguir viendo y respirando a su través.
- Es de un azul bellísimo...
- A los tuareg nos llamaban los hombres de azules por esto: la tela destiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados...
- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?
- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentos naturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.
- ¿Por qué?
- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa
- ¿Quiénes son los tuareg?
- Tuareg significa abandonados porque somos un viejo pueblo nómada del desierto, solitario, orgulloso: señores del desierto, nos llaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto el tifinagh.
- ¿Cuántos son?
- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la población decrece..."¡Hace falta un pueblo que desaparezca para que sepamos que exista!", denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar este pueblo.
- ¿A qué se dedican?
- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos en un reino de infinito y de silencio.
- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?
- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propio corazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.
- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?
- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nos dan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba...Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre...Y yo. ¡No había otra cosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!
- ¿Sí? No parece muy estimulante
- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para lo que te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, a escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas...Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes:  te llevará a donde hay agua.
- Saber eso es valioso, sin duda...
- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada una tiene un enorme valor! 
- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?
- Allí cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso. ¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estar juntos!. Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!
- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?
- Vi correr a la gente por el aeropuerto...¡En el desierto solo se corre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro...
- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja...
- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esa falta de respeto hacia la mujer?, me pregunté...Después en el hotel Ibis vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua...y sentí ganas de llorar...
- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?
- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuando veo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro un dolor tan inmenso...
- ¿Tanto como eso?
- Sí, a principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron los animales, caímos enfermos...Yo tendría unos doce años, y mi madre murió...¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó a contarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.
- ¿Qué pasó con su familia?
- Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada día yo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una cama para dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa...Entendí: mi madre estaba ayudándome...
- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?
- De que un par de años antes había pasado por el campamento del rally Paris-Dakar y a una periodista se le cayó un libro de la mochila. Lo recogí y se lo di. Me lo regaló y me habló de aquél libro: El Principito.Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo...
- Y lo logró.
- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.
- ¡Un tuareg en la universidad...!
- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella...Y el fuego de leña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allí las miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como es distinta cada cabra...Aquí por la noche, miráis la tele...
- Sí...¿Qué es lo que peor le parece de aquí?
- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis.¡En Francia se pasan la vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansia de poseer, frenesí, prisa..En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!
- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.
- Es cada día, dos horas antes de la puesta de sol: baja el calor, y el frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente al campamento y sus perfiles se recortan en un cielo rosa, azul, amarillo, verde...
- Fascinante, desde luego...
- Es un momento mágico, entramos todos en la tienda y hervimos té. Sentados, en silencio, escuchamos el hervor..La calma nos invade a todos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor...
- Qué paz...
- Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.


http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2007/02/01/pagina-68/54981401/pdf.html

dissabte, 27 de març de 2010

Soja: Realitat, Ficció o Ni Una Cosa Ni L'altre?

En els darrers anys s'ha debatut i es segueix debatent força sobre els beneficis i perills de la soja; a través d'aquestes linees aportaré el meu granet de sorra a aquest debat encara obert.

La Soja no és la panacea, però tampoc és el diable materialitzat en forma de llegum.
A la vida hem de procurar fugir dels extrems, dels excessos i mirar de trobar el nostre centre, l'equilibri i és clar que això succeeix amb tot; sí, sí, també amb la soja...

La soja és una llegum que conté un gran nombre de proteïnes, (supera a la resta de llegums), fins i tot era coneguda amb el nom de la "carn dels camps"; per tant, donat el seu nombre de proteïnes  suposa una alternativa al consum de carn.
Conté isoflavones, que són substàncies vegetals que poden actuar com a estrogens al cos; i és per això que la soja pot esdevenir útil per paliar les sofocacions pròpies de la menopausia.
A més és també una bona font de calci, conté àcids grassos essencials, fibra, vitamines,...és a dir que es tracta d'un aliment molt complet, i un aliment que segons diversos estudis prevé alguns tipus de cancer, també diverses patologies cardiovasculars, millora la osteoporosi...però, però i però...tot i que llegint totes les seves virtuts ens venen ganes d'omplir el rebots te kilos i kilos de soja, més val que reprimim aquest impuls...

Així doncs tot i que la soja té un gran nombre de propietats el seu consum no ha de ser excessiu ja que això podria provocar en el nostre organisme carences de iode, (aquest mineral és bàsic pel correcte funcionament de la glándula tiroides), podent també interferir en l'absorció d'altres minerals com el zinc i el ferro.
I a més a més, no hem d'oblidar-nos d'un altre problema: bona part dels conreus de soja són transgènics.

És a dir, que tot i que estem parlant d'un aliment molt complet, ni la soja ni els seus derivats han de ser consumits en excès, el seu consum ha de ser moderat, i a més vull destacar la importància de que aquests productes siguin d'origen ecològic.

diumenge, 21 de març de 2010

Plum Cake de Pastanaga

A l'Espai en Verd vull dedicar alguns posts a la cuina, perquè m'agrada cuinar i perquè m'agrada menjar, i he volgut inaugurar aquest apartat amb una recepta que m'encanta i que vaig descobrir en un fantàstic bloc de cuina: La Cuina Vermella. He fet aquesta recepta 3 vegades i no només m'encanta a mí; l'he dut a familiars i a amics i a tots els hi ha agradat així que us animo ferventment a que el proveu, està boníssim!...
El Plum Cake que faig jo és una petita adaptació de la Recepta Original en la que hi substitueixo la farina refinada per farina integral i el sucre per sucre de canya, (afegint-hi alguns grams menys).

Ingredients: 
180 g. de farina integral
4 g. de llevat
4 g. de bicarbonat
4 g. de canyella en pols
4 g. de mescla de les espècies següents: clau, nou moscada, gingebre i canyella
4 g. de sal
3 ous
175 g. de sucre de canya
140 g. d'oli de girasol
60 g. de compota de poma
225 g. de pastanagues ratllades
50 g. de nous a bocins
45 g. de panses

Preparació:
En un bol hi posem la farina, el bicarbonat, les espècies i la sal i ho barregem. Dins d'aquest mateix bol formarem un volcà. 
En un altre recipient batrem els ous per trencar els rovells, hi afegirem el sucre i ho batrem fins a obtenir-ne una consistència cremosa.
Hi afegim l'oli, tal i com si féssim una maionesa, (a rajolins). Tot seguit hi afegim la compota de poma. 
Abocarem aquesta mescla al forat del volcà de la farina. Amb l'ajuda d'una espàtula ho barregem, després hi afegim la pastanaga, les nous i les panses. Seguirem treballant la massa fins que quedi homogènia.
Greixem el motlle i hi aboquem la massa dins. Ho posem al forn, previament escalfat a 180 graus, durant 55-60 minuts.
Nota: La meva càmera de fotos està en reparació però tan aviat la tingui hi posaré una fotografia del Plum Cake i ja veure-ho la bona pinta que té!... 
I des d'aquí donar les gràcies a la Txell i en Kike de la Cuina Vermella, per la recepta i pel seu tarannà.

dimecres, 10 de març de 2010

Integral Vs Refinat


Sovint s'associen els aliments integrals als règims dietètics, si algú fa règim es dona per suposat que consumirà pa integral, i tot que és ben cert que els cereals integrals són una bona font de fibra,  i que aquesta és una de les seves qualitats, la seva "integralitat" va molt més enllà.
Ens hem plantejat mai les diferències que hi ha entre  integral i  refinat?

Hem de tenir en compte que el cereal és un gra format per diferents capes superposades, durant el procés de refinament o de mòlta els cereals perden les seves dues capes externes, (el segó i el germen),  i vet aquí la principal diferència ja que són precisament aquestes capes les que concentren el major nombre de nutrients, (la majoria de vitamines i minerals es troben a la seva cutícula).
Si els comparem amb els cereals refinats, els cereals integrals són considerats d'absorció intestinal lenta, al ser absorbits d'una manera més lenta els sucres que els conformen passen més lentament a la sang, resultant doncs més saludables.


Tot i que sóc pro-cereals integrals donat que són evidents les seves propietats, no seria just cantar només les seves lloances i ometre l'inconvenient que en podem trobar.
Els cereals integrals contenen un àcid anomenat àcid fític, (present també en llegums i fruits secs),  que pot minvar o inhibir l'absorció d'alguns minerals essencials com ara el calci, el ferro i el zinc.
Val a dir també que el fet de que tingui o no aquesta reacció està relacionat no només al mineral al que s'uneix, sinó també a la quantitat que se'n consumeixi, (se'n han de consumir grans quantitats per què tingui aquest efecte inhibidor), sense oblidar-nos també de la seva cocció (la cocció pot eliminar-lo, per això és recomenable no consumir-los crus )
Per exemple, l'àcid fític unit al plom té una forta capacitat de desintoxicació de l'organisme, però en canvi quan s'uneix al ferro o al calci pot provocar-ne mancances.
I com esmentava, això succeeix quan se'n consumeixen grans quantitats.

Per finalitzar recomanar-vos que si consumiu o penseu començar a consumir cereals integrals, aquests siguin de conreu ecològic, penseu que en aquest cas consumirem el gra sencer per tant, si no prové d'aquest tipus de conreu acabarem ingerint-ne tots els pesticides.  
Per aquells que voleu començar a consumir cereals integrals, introduïu-los de manera progressiva a la vostra dieta, no de cop, ja que davant de canvis dietètics el nostre cos ha d'anar-s'hi acostumant, i sobretot observeu el vostre cos com va reaccionant  al canvi:
El cos és savi, escoltem-lo.

diumenge, 7 de març de 2010

Perquè consumir aliments ecològics?

Normalment quan dic que procuro consumir fruita i verdura ecològica em diuen que si vull viure molts anys, que si no passa rés, que no ho podem mirar tot, bla bla bla...
La meva resposta és que no tracto de viure més sinó de viure millor. Certament no ho podem mirar tot però considero que la nostra alimentació és bàsica per la nostra salut, a part del valor terapeutic dels aliments ecològics no hem d'oblidar-nos de que el seu consum és molt més sostenible.
No pretenc convèncer a ningú però ¿no us sembla estrany que a l'era de la informació, en un primer món on les persones estan preocupadíssimes pel seu cos ens trobem desinformats o senzillament ens sigui indiferent el que consumim?.
Us deixo aquí la transcripció d'una entrevista publicada a La Contra de La Vanguardia, que no només val la pena llegir, sinó que posa punts sobre les is

 Marie‐Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación.
"¿Tú comerías insecticida?"
Víctor M. Amela
La Contra
La Vanguardia 20/02/2009

Tengo 48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una familia
campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11, 14 y 17 años).

¿Política?
No me caso con nadie, mi compromiso es con la gente: por eso pongo mi pluma en
la llaga. Soy agnóstica
Qué es Monsanto?
El gigante de la industria agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.
¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?
Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la
población mundial.
¿Y cómo se logra dominar las semillas?
Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no podían patentarse semillas,
y Monsanto logró que Estados Unidos lo permitiese. Hoy tienen mil patentes.
¿Es algo que debería preocuparme?
Si te preocupa qué comen tus hijos, sí. Preocúpate por las 80.000 hectáreas cultivadas con
maíz transgénico en Catalunya y Aragón: ¿por qué España es el único país de Europa que
acepta cultivos transgénicos?
¿No sucede en otros países europeos?
Está prohibido. Con razón: carecemos de estudios sobre los efectos en la salud humana y en el
medio ambiente de los organismos genéticamente modificados (OGM).
¿Y por qué España no los veta?
En el Gobierno de España hay ahora cuatro personas relacionadas con Monsanto.
¿Quiénes?
Estoy contrastando los datos y pronto publicaré sus nombres.
¿Ese maíz es un OGM de Monsanto?
Sí, se le llama maiz Bt, iniciales de Bacillus thurigiensis: esa bacteria está en el suelo de forma
natural y es insecticida. Si se usa en preparados pulverizados es eficaz, y el sol la degrada
pronto: resulta inocua para el medio ambiente.
Pero los de Monsanto tomaron de la bacteria el gen que produce la toxina, y lo insertaron en
el genoma del maíz.
Brillante idea: de este modo, ese maíz queda blindado contra los insectos, ¿no?
Sí, pero a un coste peligroso: la toxina intoxica no sólo al piral ‐insecto perjudicial para el maíz‐,
sino también a los insectos predadores del piral (como la crisopa), y a mariposas, mariquitas,
microorganismos del suelo, pájaros insectívoros...
¿Y a mí?
¿Tú comerías insecticida? Pues ese maíz insecticida pasa a harinas, chips, tacos, cereales,
sopas, tortas... ¿Por qué cada día hay más alergias? ¡Son sobrerreacciones de nuestro
organismo ante algo que no reconoce!
Con no comer ese maíz, ¡salvado!
No: ese maíz poliniza cultivos de maíz ordinario, contaminándolos, convirtiéndolos también en
transgénicos. ¡Extinguirá el maíz natural! Y aunque no ingirieses ese maíz directamente..., se lo
dan como forraje a animales que luego tú sí comerás.
¿Debo alarmarme, pues?
Mis padres eran campesinos, líderes sindicales agrarios en Francia: adoptaron abonos,
pesticidas convencidos de que hacían progresar la agricultura.
Hoy están arrepentidos: la biodiversidad de variedades hortofrutícolas ha decrecido
drásticamente..., y la mayor proporción de cánceres se da entre agricultores.
Entonces sí podemos alarmarnos...
El herbicida más vendido del mundo se llama Roundup, de Monsanto. Extermina toda la
maleza..., pero no es biodegradable, y es promotor de cánceres y perturbador endocrino.
¿Cómo no vamos a padecer cada día más cánceres, diabetes, parkinson y alzheimer? ¡Mis hijas
y yo ya no comemos vegetales que no provengan de cultivo biológico!
¿Herbicidas y pesticidas dan cáncer?
¡Nacen bebés con residuos de dioxinas en sus células! Las dioxinas son derivados de síntesis
químicas de laboratorio. Llegan a los bebés por lo que comen las madres.
Esto ya escalofría.
Estamos intoxicándonos. Mire el pan.
¿Qué le pasa?
Para que la espiga de trigo produzca más grano, ha sido genéticamente modificada y protegida
con ocho pesticidas y varias hormonas... cuyos restos te comes en el pan. ¡Claro que hay
cánceres de mama y próstata, y el esperma pierde fertilidad! Siete amigas de mi edad tienen
cánceres. Ninguna amiga de mi madre lo tuvo a esta edad.
¿Y por qué no reaccionamos?
Porque priorizamos la cantidad, la producción, la viabilidad económica, el negocio, los
precios... Pero este sistema acabará también con los pequeños agricultores.
¿Por qué?
Compran semillas genéticamente preparadas para ser fumigadas con Roundup, se obligan a
comprar remesas nuevas cada año, y son caras. Perdemos miles de variedades tradicionales, y
los campesinos acaban en manos de Monsanto, arruinándose muchos.
¿Qué pasará si se mantiene esta tónica?
Que Monsanto producirá todas las semillas... y todos los productos fitosanitarios sin los que
esas semillas genéticamente modificadas no ructifican (como el Roundup, que le reporta el
30% de sus ingresos): ¡negocio redondo para Monsanto! Si se confirma que algún producto es
peligroso, lo retirarán, dándoles tiempo para fabricar otro... hasta que vuelva a demostrarse
que es cancerígeno o perturbador hormonal. Y así hasta que acabemos todos estériles y
enfermos.
Esto es tan tremendo... Cuesta creerle.
Tenemos ya el precedente del agente naranja. Empleado como herbicida durante decenios, su
uso en la guerra de Vietnam ratificó su toxicidad cancerígena. Así que ha sido retirado. Lo
fabricaba Monsanto. ¿Y qué le ha pasado a Monsanto pese a los millones de damnificados?
Nada.